Quebec city under the rain

El Quebec és mono i molt francès, llevat les vocals que van totes rares, i entre el seu accent i el meu estem la mar de divertits, comunicar-se és tot un repte. La ciutat podria ser bretona, només que està a nord-america i és molt més cara que frança per menjar, però les cases són de pedra, i hi ha castells, i creperies, i floretes a les finestres, i bistros molt hexagonals, i gent orgullosa del seu idioma, i a sobre aquesta tarda s'ha ficat a ploure com si fossim a la meva ciutat d'adopció. Jo estava buscant una piscina interior per nedar, sense èxit, perquè a cada persona que preguntava em deia una cosa diferent, a canvi he descobert la part de la ciutat no turística, i he trobat un supermercat on comprar fruita, sopa, iogurt, pa alemany i xocolata negre al 85% i boníssima per cert, que m'ha alegrat l'existència. Demà espero poder anar a les chutes de Montnosequè i rentar roba, i aquesta nit el plan, vist que segueix diluviant i no vé de gust voltar, és mirar si canvio l'itinerari per la resta de viatge i aconsegueixo anar més al nord del que tenia previst. Ja us explicaré. Ah, i ja he començat a penjar fotos, són a la dreta.