L'estiu s'acaba

I ho constatat amb tristessa en veure que avui a Central Park, malgrat el sol, hi havia molta menys gent fent esport que quan vaig passar per aquí a finals de juny, i perquè la posta de sol m'ha deixat nedar només 1500 metres avant que tanquèssin la piscina en comptes del meu objectiu habitual de 2000 metres, i perquè he agrait enormement que hi hagués aigua calenta a les dutxes. I les vacances acaben demà i jo estic una mica cansada de ciutats i gens resignada a tornar al món real, però anyway, se m'han acabat els calers així que què hi farem. Al matí he anat a Coney Island, que és com un Castelldefels americà amb parc d'atraccions inclòs, però igual de cutre que la part d'acapulco que no és turística o que qualsevol barri de xarnegos (amb tot el carinyo, que sóc xarnega). Per anar-hi cal creuar tot Brooklyn. I he arribat a la conclusió que new york, fora de Manhattan, és cutre cutre. No he anat al Bronx ni a Queens, però si he vist Harlem i Brooklyn, i és trist. I està ple d'italians, negres i llatins. M'esvera un cartell que creuo sovint pel carrer que diu que el 98% de les dones diagnosticades amb HIV a new york són negres i llatines. Després he estat al H&B, que és una mega-botiga de electrònica on tots els empleats són jueus i duen el seu barretet com es digui al cap, i francament, ho he trobat ridícul. És com si jo obro una botiga de sabates i només contracto dones nascudes a Girona, ja m'explicaràs. Les ciutats estan bé perquè pots anar a l'òpera i trobar llibreries xul.les i hi ha teatres i cadascú fa el que vol i pots vestir-te com vulguis i trobar cursos de gairebé qualsevol cosa, però agobien, sobretot si ja vius a una. On més he disfrutat és a Tadoussac. Les properes vacances, natura, molta natura. Al carajo la civilització.