dimecres, 8 de febrer del 2012

De gran simplificitat bipeda i molta dificultat monopeu

Aquelles petites maniobres que són molt senzills fins que se't trenca una cama...

-Anar a buscar un suc de taronja. Tu ves-hi, au, fins a la cuina a saltirons, amb una única crossa, per a que et quedi una mà lliure pel suc. I quan tornis, saltironeja sense saltar, per a no fer caure el suc. A veure qui és el guapo que ho sap fer.

- Rentar-se el peu bo. Quin recolzes a terra?

- Posar-se les calcetes i els pantalons. Estira't al llit i aixeca els peus cap al cel, estil bebé, i tindràs la posició òptima per vestir-te.

- Seure a terra. No sé que és més difícil, seure sense caure, o aixecar-se sobre una cama.

- Recollir coses de terra. Acabes en una postura de ioga, algo així com una patinadora sobre gel amb la cama dolenta aixecada per darrera fent contrapes i el cos cap endavant.

- Caçar al Xiro. Està la mar de feliç perquè no li puc fer la punyeta.

- Girar-se al llit, perquè no sé perquè fa mal.

- Dutxar-se seguda a la vora de la banyera, amb el peu elevat a l'altre vora i embolicat en plàstic, i sortir sense relliscar. No ho sé fer sola encara.


Sort del ioga i del pilates. Feu-ne feu-ne, que si mai us trenqueu una cama us seran molt útils.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Factura del perone maleolar o algo aixi

Des de que tenim al Xiro, que ara és molt més gran però encara petitó, no havia escrit ni mitja paraula, serà que els blocs només són per les aventures i desventures.

Doncs ahir jo tota feliç vaig anar a patinar sobre gel al palau de gel del Barça. Ho faig molt de tant en tant però fa ilu, és divertit, i més o menys m'aguanto, i m'ho passo bé. Només que després de dues hores, quan diem, va, fem les últimes voltes, va i se'm creua una nena petita petita i per no trepitjar-la ni tirar-la a terra faig una cosa rara amb el turmell i auuuuuuuuu. Però molt de mal, i en recolzar el peu a terra ni pensar-hi. Això al mig d'una pista de gel. I els dos monitors a la seva bola. Em va recollir el Joachim, que em va empentar per a sortir d'allà, perquè jo sobre un peu m'aguanto, però per impulsar-me, no em quedava cap més peu. I a la pata coixa fins a la infermeria, i a la pata coixa a agafar un taxi, amb conductor andorrà, que xerra pels descosits, va a tota pastilla i fot el cotxe fins a la porta d'urgències de traumatologia de la vall d'hebron. Darrera la porta t'esperen amb una cadira de rodes, sort, que tant anar a la pata coixa ja no tenia alè. Radiografia, aparell raro i el metge que em diu. Bé, tenim sort, no cal operar-te, guix 6 setmanes. Com??? I quan me n'he adonat duc un guix enorme des del dit dels peus fins al genoll, tinc dues crosses, m'han punxat a la panxa i m'han enviat cap a casa. Buuuuuuuuu. 6 setmanes de repòs. Quin avorriment. Tinc el perone, trencat per dos llocs per sobre el turmell, però en un sol tros. I el guix pesa i fa mal i es incòmode, i el Xiro no para d'intentar pujar-s'hi quan m'estiro.

divendres, 27 de maig del 2011

Xiro



Li encanta enfilar-se, esgarrapar, saltar, jugar a pilota, dormir a sobre de la panxa d'algú o sota un cobrellit, trobar forats i ficar-se dins de capses.



No em direu que no és maco. Hi ha més fotos a la dreta.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Dan Meyer: Math class needs a makeover | Video on TED.com

Un video de TED sobre per què no ensenyem el que hauríem d'ensenyar a les classes de mates:



També té un blog dy/dan.

dissabte, 5 de març del 2011

Un motiu per no comprar-se un iPhone

És una ximpleria, però m'ha fet riure.