dimecres, 31 d’agost del 2016

Tres moments de l'estiu

Aterrar a Cambodja. L'aire humit després de la pluja. Alguns llum escampats en una foscor pregona. El tuk tuk per la carretera. La manca de presses. L'aquí i ara.

Ser al mig de la badia de Halong sobre un vaixell i veure caure la foscor. Les illetes fent-se cada cop més grises. La calma absoluta de l'aigua. El silenci.

Nedar a Sa Boadella i rostir-me com un llangardaix al sol. Un dia perfecte de platja. Un munt de peixets, ulleres de snorkeling i aletes. 

diumenge, 14 d’agost del 2016

the end

El final ha estat un últim matí passat a Hanoi. Després del diluvi universal aquesta nit a les sis no plovia gaire i he anat caminant al temple of literature, que era una universitat-temple medieval dedicada a confuci molt xula. Només he trigat 45 minuts a arrivar (la noia de l'hotel deia que eren 15) i plovia i només m'he perdut dos cops, però ha valgut la pena. Després he agafat un taxi amb el taximetre trucat i m'he hagut de baixar i dir-li al paio que era un timador i m'he enfadat, però he arribat al spa  on m'han fet un super massatge creuament de thai-shiatsu-suec deep tissue i que molava força. El taxi per tornar me l'han pagat allà així que no m'ha timat. I després he trobat un restaurant mig pijo on feien una mena de fusió francesa-vietnamita on el menjar estava boníssim i a sobre era bonic, sopa de cranc i vermicelli, ànec cuinat de tres formes diferents i carpaccio de fruites. Yummy yummy. I a l'hotel que tenia el taxi reservat i pagat per anar a l'aeroport.

Odio els taxistes, i els conductors que opinen que poden conduir com vulguin, i els tios que et van senyalant les sabates com si se t'haguessin trencat i que no sé que volen però segur que res de bo, i les dones que et diuen madame i et volen vendre menjar. Però a canvi als hotels són super nice i avui m'han acompanyat al taxi una noia tapant-me amb el paraigues i un noi per dur la meva maleta a rodetes.

No sé encara que m'ha semblat Àsia. I'll keep thinking about it.

dissabte, 13 d’agost del 2016

Halong bay

Dos nits fent un minicreuer per la badia de Halong.

En positiu, el paisatge és veritablement molt bonic, el barco estava molt bé, el menjar entre boníssim i espectacular, la companyia raonablement distreta, les vistes des de la cabina (brutal), la pau (no escoltar cap moto ni cap cotxe ni cap claxon), relaxar-se a les tumbones prenent el sol i la lluna.

En negatiu, la contaminació i la brutícia a l'aigua, la quantitat de barcos fent exactament el mateix recorregut, les coves atapeïdes de gent.

Balanç positiu per això. Era l'única persona que estava sola, i encara sort de tres catalans que voltaven per allà i algú altre amb qui vaig poder parlar.
El segon dia va ser amb diferència el més bonic, perquè vam tenir un day boat per 9 persones i vam estar a un lloc on no hi havia cap barco més, perquè la majoria de turistes agafen el creuer de dos dies com xais.

Sobre gustos

La estranya regla segons la qual allò que t'han recomanat com a fantàstic i que no t'has de perdre de cap manera quan visites un lloc, a tu et deixarà invariablement indiferent.

Com els waterpuppets i la música tradicional vietnamita, per exemple.

Sobre maletes

L'estranya regla segons la qual quan acabes de seure a sobre de la maleta i tancar-la, i posar el candau, t'adones invariablement que t'has oblidat d'alguna cosa i cal tornar-la a obrir. I a tancar.

Avui l'he tancada sense apretar gaire i estic pensant en què m'he deixat al barco.