Aterrar a Cambodja. L'aire humit després de la pluja. Alguns llum escampats en una foscor pregona. El tuk tuk per la carretera. La manca de presses. L'aquí i ara.
Ser al mig de la badia de Halong sobre un vaixell i veure caure la foscor. Les illetes fent-se cada cop més grises. La calma absoluta de l'aigua. El silenci.
Nedar a Sa Boadella i rostir-me com un llangardaix al sol. Un dia perfecte de platja. Un munt de peixets, ulleres de snorkeling i aletes.
1 comentari:
Estic content de veure que encara continues escrivint el teu diari online, malgrat que amb notables buits. Tot i així, m'agrada :)
Publica un comentari a l'entrada