De Phnom Penh a Ho Chi Minh en bus, trajecte una mica pesat, un taxista que em va timar (que tot sigui això) i Saigon. La més europea de totes les ciutats del viatge, voreres practicables, tràfic sense regles. Interessant per seure als cafès i als restaurants però sense res particular per visitar, vaja, una ex estació de correus, una catedral catòlica (!) i una òpera. El delta del Mekong visitat en tour amb un guia que era un pallasso, em vaig fer un fart d'agafar barques i barquetes però no vam veure gaire cosa més que túnels de bambú per on es passa. Encara un viatge més, aquest cop en avió i arrivada a Hoi An. De nit sembla treta d'un conte oriental, està plena de llanternes i es veu la llum de les estrelles, i deixen espelmetes surant al riu. Molt molt maca. Una ciutat antiga molt bonica, amb diferència la millor del viatge, agradable per sopar i per passejar, i una quantita absurda de sastres, no sé perquè. Les cases dels antics comerciants i les pagodes es poden visitar, a preu una mica prohibitiu i són molt curioses. Una calor espectacular perquè sembla que el monsó l'he deixat enrera. Un dia passat a la platja, el primer dle viatge, i tota la panxa cremada. Avui un altre bus cap a Hue i demà tour per descobrir-la. Encetaré la última setmana de viatge.
Vietnam és maca però cutre. Els hotels poden ser espectaculars i els llits super grans però després trobes coses tirades i rates i brutícia, i dóna una certa sensació de passotisme, gent dormint per tot arreu pel carrer i no cuiden les coses. I estan construint de forma desenfrenada. Els cambrers i als hotels si que són molt atents. No sé si m'agrada el país o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada