phnom penh

He passat els dos dies per aquí preocupada per si m'estiraven el bolso des d'una moto (més que res perquè el mòbil que duc no és meu i no em vul quedar sense passaport i visats, seria molt molest) i res, el més pitjor ha estat el "tuk tuk, lady?". És continu, cada 30 metres te n'ofereixen o un amb la moto que et vol dur de paquet. I que creuar els carrers és una aventura, si pots seguir a un local és més fàcil, però al final li he agafat el truc. El palau reial molt menys xulo que el de Bangkok, el museu nacional petit però curiós perquè tenen les escultures que van trobar a Angkor i he apres perquè et buda té les orelles llargues (se suposa que havia estat un princep i les arrecades li havien deformat), la calor infernal, la mini montanyeta molt mona, el riverfront nice però ja està, els carrers caòtics i asiàtics però ja m'hi estic acostumant, el dinar molt bo però l'amanida de papaia verda no me l'he poguda menjar del que picava, la tarda de relax, el sopar molt divertit a un lloc de sopa de noodles molt autèntic al costat de l'hotel on la carta estava tota en cambodjà i la cambrera m'ha dut el que li ha donat la gana i un suc de canya de sucre amb llimona molt bo i m'han cobrat 2 dòlars i 25 ct  i un gelat de xocolata. He vist el telediari en francès, cosa que jo no faig mai (veure el telediari, en cap idioma), només perquè volia sentir parlar algú i entedre tot el que deia. I a dormir que demà a les sis amunt i cap a saigon.