dimarts, 15 d’agost del 2017

Portland, OR i Seattle WA

Portland amb edificis de mao vermell, baixets, carrets molt walkable, cotxes que s'aturen per deixar passar els peatons, foodtrucks, gent molt friendly, molt ecologista, molt progre. Cannon beach dins del fog, Ecola State Park, els poblets de la costa. Els boscos de Douglas fir, que resulta que es el pi d'orego. Arbres molt molt alts i tres elks al costat de la carretera. Cascadetes a una gorge al costat del riu Colombia, que es molt gran i precios. Un hostel de hi a l'americana, son sempre perfectes.

Seattle passejant pel downtown, Pioneer square, dinar dungeness crab al crab pot amb pitet i martell per trencar les potes, el Pike Market, molt viu i ple de menjar. El Whole Foods o la salvacio per menjar healthy.  El meu nebodet que gateja amunt i avall i crida oi oi oi. El parc del Mount Rainier, amb paisatges espectaculars i moltes flors i marmotes i deer i esquirols de terra.

Tercer cop a USA i segon a Canada. Em segueix emprenyant que m'interroguin a l'entrada com si tothom hagues de voler immigrar. Sort que soc una teacher i aixo els consola una mica i em deixen en pau. Ara que m'havia acostumat a l'accent america resulta que arribo a Vancouver i parlen raro.

dimecres, 31 d’agost del 2016

Tres moments de l'estiu

Aterrar a Cambodja. L'aire humit després de la pluja. Alguns llum escampats en una foscor pregona. El tuk tuk per la carretera. La manca de presses. L'aquí i ara.

Ser al mig de la badia de Halong sobre un vaixell i veure caure la foscor. Les illetes fent-se cada cop més grises. La calma absoluta de l'aigua. El silenci.

Nedar a Sa Boadella i rostir-me com un llangardaix al sol. Un dia perfecte de platja. Un munt de peixets, ulleres de snorkeling i aletes. 

diumenge, 14 d’agost del 2016

the end

El final ha estat un últim matí passat a Hanoi. Després del diluvi universal aquesta nit a les sis no plovia gaire i he anat caminant al temple of literature, que era una universitat-temple medieval dedicada a confuci molt xula. Només he trigat 45 minuts a arrivar (la noia de l'hotel deia que eren 15) i plovia i només m'he perdut dos cops, però ha valgut la pena. Després he agafat un taxi amb el taximetre trucat i m'he hagut de baixar i dir-li al paio que era un timador i m'he enfadat, però he arribat al spa  on m'han fet un super massatge creuament de thai-shiatsu-suec deep tissue i que molava força. El taxi per tornar me l'han pagat allà així que no m'ha timat. I després he trobat un restaurant mig pijo on feien una mena de fusió francesa-vietnamita on el menjar estava boníssim i a sobre era bonic, sopa de cranc i vermicelli, ànec cuinat de tres formes diferents i carpaccio de fruites. Yummy yummy. I a l'hotel que tenia el taxi reservat i pagat per anar a l'aeroport.

Odio els taxistes, i els conductors que opinen que poden conduir com vulguin, i els tios que et van senyalant les sabates com si se t'haguessin trencat i que no sé que volen però segur que res de bo, i les dones que et diuen madame i et volen vendre menjar. Però a canvi als hotels són super nice i avui m'han acompanyat al taxi una noia tapant-me amb el paraigues i un noi per dur la meva maleta a rodetes.

No sé encara que m'ha semblat Àsia. I'll keep thinking about it.

dissabte, 13 d’agost del 2016

Halong bay

Dos nits fent un minicreuer per la badia de Halong.

En positiu, el paisatge és veritablement molt bonic, el barco estava molt bé, el menjar entre boníssim i espectacular, la companyia raonablement distreta, les vistes des de la cabina (brutal), la pau (no escoltar cap moto ni cap cotxe ni cap claxon), relaxar-se a les tumbones prenent el sol i la lluna.

En negatiu, la contaminació i la brutícia a l'aigua, la quantitat de barcos fent exactament el mateix recorregut, les coves atapeïdes de gent.

Balanç positiu per això. Era l'única persona que estava sola, i encara sort de tres catalans que voltaven per allà i algú altre amb qui vaig poder parlar.
El segon dia va ser amb diferència el més bonic, perquè vam tenir un day boat per 9 persones i vam estar a un lloc on no hi havia cap barco més, perquè la majoria de turistes agafen el creuer de dos dies com xais.

Sobre gustos

La estranya regla segons la qual allò que t'han recomanat com a fantàstic i que no t'has de perdre de cap manera quan visites un lloc, a tu et deixarà invariablement indiferent.

Com els waterpuppets i la música tradicional vietnamita, per exemple.