dijous, 23 d’abril del 2009

Gomorra

Abans de res... bona diada de Sant Jordi! Em fan enveja els que poden remenar llibres sota el sol tot i que ja he rebut més d'una rosa virtual, una d'una ex-alumne molt mona que diu que em troben a faltar :-). Jo us deixo una lectura recomanada, Gomorra de Roberto Saviano.

La pel.li encara no l'he vista així que no puc opinar. Aquí trobareu un monòleg de Saviano (in italiano) que va fer per la RAI i que és un bon resum del que és la novel.la. Te'l mires parlar i no saps si fa teatre o si és sincer. L'escoltes i la magnitud de l'horror que envolta el món de la camorra torna més comprensible la seva angoixa. Llegeixes el llibre i la frustració, la impotència, la incredulitat i la indignacio de l'autor et colpeixen.

No és ben bé una novel.la, és més aviat una crònica periodística documentadíssima escrita per un periodista que no és capac de restar impassible davant del que viu i trasmet no només els fets sinó també les pròpies reaccions. Et recorda també com els actes més quotidians, com comprar unes bambes de marca, tenen implicacions. Difícilment et deixa indiferent.

Si encara no us semblen prou raons per llegir-lo, Roberto Saviano creu fermament que la paraula i la veritat poden canviar el món. I ha arriscat la seva vida per aquesta convicció.

ps. Aquest post té un mèrit increible (m'ho dic jo sola) perquè sóc a un teclat sense accents.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Què he après aquest cap de setmana...

que si confesses als 32 anys que no has menjat mai calçots se ne'n foten de tu, que si no saps què són les caramelles se ne'n foten de tu, que si no saps que és el bull d'ou se ne'n foten de tu, que hi ha horts amb lavabo incorporat (i bassa i galliner i casetes i molts gadgets més) i que els calçots estan molt bons (són cebes i es mengen amb les mans, per tant m'havien d'agradar).

dijous, 16 d’abril del 2009

Els miserables

Si encara no heu vist a la Susan Boyle, aquest video té certa gràcia, tot i que costa
molt creure que no estigui preparat. Aquesta bona dona es va presentar a un concurs xorra
anglès, Britains got talent, es va posar a cantar I dreamed a dream entre els riures del públic i els va deixar de pedra.

dilluns, 13 d’abril del 2009

La piscina

Als francesos els hi agrada molt fer esport. El diumenge no hi ha ningú al carrer, tothom (i jo també) és a la piscina. Puc triar, entre una molt maca antiga plena de mosaics dels germans Odorico i una olímpica, 50 metres, molt xula. Les dues m'encantarien si no estiguessin a vessar de francesos i franceses que emprenyen de diverses formes:

-Els pops coixos. Els que la fan petar mentre es mouen a velocitat de pop coix. La meitat de la piscina, per increïble que sembli és seva, no hi ha carrils i tenen un espai enorme on circular lentament...

-Els pregadéus o insectes pal. Són dones molt primes, res de cel·lulitis, mai, i duen bikini, sempre. No intenten avançar sinó ocupar el màxim d'espai possible al carril. Utilitzen tàctiques variades, com anar pel mig o estirar braços i cames en diagonal lentament, per exemple. I són perilloses, si ocupes el seu espai et foten un cop.

-El globus-balena. D'aquest només n'hi ha un però me'l trobo a tot arreu. És un senyor tot rodó amb un banyador l'abella Maia que neda d'esquena (la panxa sobresurt considerablement) amb un tub per respirar (tot i que neda d'esquena, insisteixo). No mou els braços d'un a un sinó els dos alhora, i cap als costats.

-Les turbines. D'aquestes n'hi ha moltes. Normalment són nois i estan catxes. Neden crol amb una energia increïble, en comptes de intentar anar endavant pensen que cal moure's circularment sobre el propi eix, roten.

-Els ànecs. També n'hi ha molts. Duen afegits als peus i a les mans. I són perillosos, perquè si et donen un cop fa mal.

A més les piscines franceses tenen alguna norma curiosa. Les dones poden dur bikini i el gorro no és obligatori però els homes han d'anar amb banyador ajustat. Les xancles estan prohibides, de fet abans d'entrar als vestuaris t'has de descalçar (zone pieds nus obligatoire). Les dutxes no estan mai dins dels vestuaris, per tant t'has de dutxar amb banyador i pensar a dur-te el gel de bany quan vas a nedar. Si vols nedar (una mica) ràpid has d'anar al carril de “nage avec palmes, brasse interdite” (on hi ha els ànecs). Hi ha assecadors de cabell que a mi no m'assequen el cabell però no hi ha endolls (per tant no serveix de res endur-te el teu).

divendres, 10 d’abril del 2009

Êtes-vous étudiante? O la impossiblitat d'explicar què vol dir fer recerca en mates

Us trasmeto (degudament traduïda al català) una conversa que mantinc almenys un cop per setmana en alguna de les seves variants (o en les tres) i que em fustra molt.

-I tu què fas a Rennes, ets estudiant? (deducció relativament natural si acceptem que la meitat de la població rennesa són estudiants, que jo no em vesteixo com una persona seriosa, i.e. ensenyo el melic, i que a sobre sóc estrangera).
-No, de fet faig un postdoc en mates.

A partir d'aquí la conversa pot seguir diferents camins...


Modalitat 1 (parles amb una persona normal)


- Un què????
- Un postdoc. He fet una tesi doctoral a Barcelona i ara investigo a la uni de Rennes durant un any i mig. Se'n diu fer un postdoc.
- I què investigues?
- (Pensant: Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- Ah, i trobes algo? (això se suposa que és una broma, investigar en francès és “faire de la recherche”) Però aleshores, això del postdoc és com un Erasmus, no?
- Si, és un com un Erasmus (què has de dir?)
- Estàs segura que no ets estudiant?
- (Doncs si, de fet n'estic segura) Si (i somrius resignadament).

Modalitat 2 (parles amb un investigador no matemàtic)

- I què investigues?
- (Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- I com s'investiga en mates?
- (Merda) Doncs seus a una cadira mirant el sostre amb un full en blanc davant i un llapis a la mà i quan se t'ocorre alguna cosa l'escrius. O llegeixes articles. O discuteixes amb un col.lega. O fas càlculs (això de dir que fas càlculs tranquil.litza molt al personal). Es tracta de trobar respostes, però abans cal descobrir la bona pregunta.
- Ahhh (d'incomprensió absoluta).... i la teva investigació per a què serveix?
- (Merde encore) Té certa relació amb models físics sobre l'estructura de l'univers ... (i em miro la punta del nas a veure si creix).

Modalitat 3 (parles amb un investigador matemàtic)

- Ahhh, jo vaig estar un cop a un congrés a Barcelona...
- A on?
- No sé, a un centre de recerca a la uni. N'hi ha més d'una? (to d'incredulitat).
- Si, de fet n'hi ha tres que tenen departament i estudis de mates.
- De debò??????????????
- (Vols que et parteixi la cara?) Si, de debò (I somrius).

De fet no crec que els francesos siguin especialment obtusos ni que la meva capacitat d'expressar-me en francès sigui particularment limitada, el que passa és que jo a Barcelona esquivava el problema dient que donava classes de matemàtiques a la Universitat. Sobre el que passa en la modalitat 3 m'estimo més no fer comentaris.