dimecres, 7 d’octubre del 2009

Sometimes I feel like this



Si, sóc l'única dona de l'equip de geometria analítica.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Aquest cap de setmana he après ...

1. a obrir huitres!!!! Sí, sí, ostres. Jo que em pensava que era difícil i que vaig comprar un estri per obrir-les el dia dels fideus (que els lectors més fidels del bloc recordaran) i que encara no havia arreplegat prou valor per intentar-ho (comprensible vist l'èxit de l'intent de fideua, això se m'ha d'acceptar)! I per fi, ho he provat, i és fàcil, ultra-fàcil. Això si, ho enguarras tot, i lo de tallar el muscle abductor a les primeres de canvi encara no ho tinc controlat però obrir-les les obro. I me les menjo, és clar :-). I a la Bretanya una dotzena d'ostres costen 3 euros, je je.

2. que hi ha dues marees al dia. A que això ho sabíeu tots i totes? Doncs jo sé almenys d'algú que no ho sabia i he guanyat una aposta gràcies a això :-). Per cert, que l'Ile de Brehat és molt cuca.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Perquè Güindous Vis* és una merda comparat amb el Kubuntu

Tu arribes amb el teu mini-portàtil al despatx i veus la super pantalla i el mega teclat del fix (té linux) i et dius, ostres, ja que avui he d'estar escribint tot el rato (un projecte d'una institució pública, que vol dir emplenar un word que no s'obre bé amb openoffice, grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr), perquè no connecto la pantalla i el teclat al portàtil? I dit i fet, però et despistes i entres al kubuntu (en 1 min) i connectes els gadgets i tot funciona genial, i dius, que guai, ai, però això ho he de fer amb vista. Doncs som-hi, reengega l'ordinador amb güindows i fes el mateix. Doncs no, engegar ja costa 10 min, li ha costat molt instal.lar els controladors i m'ha desconfigurat la pantalla del petit (no sap tenir dues resolucions alhora). Finalment funciona (30 min després d'arribar al despatx), faltaria més, però coi de güindows, que lent que és comparant amb el kubuntu. M'he preparat una infusió Sérénité per calmar-me abans de començar a currar.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Però que xunga que és la rentrée

O potser el que és xungo és tornar al meu país adoptiu i trobar-me amb més del mateix.

Sóc a un curs d'estiu. El panorama:

-3 noies out of 25.
-Residència a un campus perdut al mig del no res, a una habitació mini amb una dutxa liliputiense (40 x 80 cm) i sense internet.
- Vist que és el tercer congrés/curs de l'estiu puc dir que les mates han anat millorant (la meva comprensió almenys degut al fet que conec millor el tema) i la vida social i l'entorn clarament degeneren (mira que em vaig divertir a Marsella).
- Res d'ascensor i 7 mitjans de transport diferents per fer un trajecte d'uns 1000 kilometres carregada amb una maleta de 22 kg i una motxilla de 7 aprox, que fa una gràcia de la òstia, sobretot en la última etapa que consisteix a pujar dos pisos d'escales acompanyada d'un francès que per descomptat no em va oferir ajuda (i per descomptat jo tampoc vaig demanar-la).
- Matemàtics amb una noció perversa de la paraula comunicar, que segons el DIEC significa "Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre.", que jo trobo que no és ben bé el que succeeix en una xerrada de mates.

Vaja, as usual.

Que cansat.


Ps. Aquest estiu m'he llegit els viatges de Gulliver i m'ha sorprès molt, és àcid, divertit, inclassificable i transmet una visió desesperant del gènere humà que tanmateix és difícil de contradir amb un mínim d'honestedat. Us el recomano a tots.

Ps2. Però la setmana passada vaig fer vacances a Barcelona, Jou i Palamós, i vaig visitar bebés, plegar patates i ceps, anar d'excursió, torrar-me a la platja i menjar viandes impossibles de trobar a França.

diumenge, 23 d’agost del 2009

I s'ha acabat el viatge perquè torno!

Doncs sí, us is over for a while.

No sé si m'he deixat alguna crònica important, em sembla que només Salinas, però només hi vaig passar un dia perquè s'hi agafava el tren a sfo i en vaig tenir prou i de sobres per visitar el centre Steinbeck, veure Ice Age 3 al cine, anar un cafè internet i passejar pel carrer principal del pobre amunt i avall una dotzena de vegades. A més el tren duia 3 hores de retard i em acabar ficant a un bus, que em va dur a on tocava, però.

I will come back to California, perquè la llista de coses pendents és molt llarga: zyon canyon, sequoies del nord, la costa, north rim, yosemite amb més calma. Això així de bote pronto.