dimarts, 29 de desembre del 2009

Marxant del yucatán

Demà marxem de Mèrida, en aquesta parada he comprat dues camises molt mones i una hamaca. Sí, ja sé que no tinc on posar-la, però mola molt, què passa, algun dia seré rica i tindré jardí o terrassa o almenys un pis prou gran on penjar-la.

En aquest viatge duc dues llistes paral.leles, el que he vist i el que m'ha quedat per veure. Des de Mèrida hem visitat Chichen Itzá, moltes pedres, molt grans, una antiga ciutat Maia ultra important, és la més gran que he vist pel moment, i Cenotes.

Ens hem deixat Uxmal, unes altres runes maias (se suposa que menys turístiques) i els flamingos, entre d'altres coses.

Ahir va estar bé, i per la tarda ens vam banyar en un cenote que era com una piscina rodona on baixaven arrels d'arbres i obert al cel. Avui hem agafat el truk, un carro tirat per caballs, a un poble on els taxis són bicis o motos amb un carrito al davant per dues persones. El truk va per vies de mines i abans servia per dur heneken, que és una planta que sembla un cactus punxegut i que produeix una fibra que venien. El truk ens ha dut a 3 cenotes que són pràcticament tancats, és a dir, una cova amb un forat o dos per on baixes, i dins una piscina d'aigua transparent on et pots banyar gairebé a les fosques. Les fotos les teniu al mateix link d'ahir.

A Tulum no vam visitar els cenotes, només un de petit a Playa del Carmen, i tampoc vaig fer snorkel perquè feia vent i no vam anar a Holbox ni a Cozumel, ni a Xacaret.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Reportatge gràfic III

Algunes fotos del DF i de Yucatán, aniré actualitzant els dos àlbums.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Les primeres impressions... del df i yucatan

El df és una ciutat enorme però no sembla tant gran perquè els blocs són petits i no acabes d'entendre on viu tant gent. Passejar pels carrers fa mal rotllo a la majoria de llocs, el metro està a vessar i tot és brut i cutre. Això si, el museu d'antropologia és fantàstic, un dels millors museus que he visitat. 72 hs només deixen una vaga impressió de la ciutat i espero aclarir idees quan hi torni.

La riviera maia és un mega park d'atraccions a lo gringo, molt xulo, amb platgetes de sorra finissima i blanca i aigues color turquesa i busos per turistes i gent amb càmeres reflex penjades pel coll i venedors de foteses a cada cantonada i alguna ciutat maia abandonada per allà al mig. No sé si m'encanta o si ho odio, però si que sé que els 3 dies que hi he passat m'han sabut a poc: Playa del carmen, Tulum i Isla mujeres (en bici, té 7 km de llarg i gairebé tothom es mou amb un cotxe de golf (!)). Ha estat un dels nadals més frikis que recordo perquè l'he passat en bikini banyant-me al mar. M'ha faltat banyar-me amb dofins, veure els cenotes que hi ha al costat de tulum i menjar llagosta, així que hauré de tornar.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Volchok vs Dralion o Cirque Trottola vs Cirque du Soleil

La primera és una companyia de circ de 3 persones, un gegant ros babau, un "jefe" i una noia amb aspecte de nena que vola pels aires. Els vaig veure al mes de juny a França i me'n vaig enamorar, de les acrobàcies, de la poesia, de la música, de la cura per cada detall, de la roba a les expressions, de la història que explicaven.
El Cirque du Soleil no necessita presentació. Els havia vist un sol cap, fa un munt d'anys, i vaig sortir de molt mal humor perquè els seients eren darrera una columna i me'n vaig perdre la meitat, però amb la impressió que era molt bonic. Ahir vaig anar a veure Dralion, 60 euros per un seient a la millor zona (per estàndars mexicans això és una veritable fortuna). Els acròbatas són espectaculars, alguns dels números són preciosos, el vestuari i la posada en escena impactants.
Però pel meu gust li falta màgia. És com una superproducció, tots els mitjans possibles hi són, els millors professionals hi són, la publicitat hi és. Però els pallassos eren grollers (quin conyàs de paios, encara que a la resta de la gent aparentment els hi agradaven, o sigui que potser la friki sóc jo), la història inexistent, el format prefabricat i el ritme nefast. No és que em sàpiga greu haver-hi anat malgrat tot, però em quedo amb Volchok.

divendres, 18 de desembre del 2009

Narcos i altres aventures mexicanes

Ahir la tarda va començar amb una proposta per anar a sopar amb uns quants de l'institut que marxen ja de vacances (la gran majoria ja ho ha fet). Tot es presentava tranquil.let, acabar de recollir papers, baixar uns quants articles i endreçar-ho tot que avui i demà tocava treballar a casa del meu jefe mexicà. Doncs dit i fet a les 16h30 ho deixo tot enllestit, bosses fetes, clau a sobre la taula com m'havia demanat la secre i surto al lavabo abans de marxar a step. Doncs la nena és tant llesta que tanca la porta amb seguro, amb la clau a dintre. Tornar a entrar va costar una hora, en la qual vaig descobrir que casi ningú d'allà té claus (por la propia seguridad de los investigadores), que els pocs que en tenien estaven de vacances i que no sé obrir portes amb tarja de crèdit. Al final vaig plorar-li a un que va aconseguir que la segurata anés a la botiga del paio de la neteja a dir-li si podia venir-me a obrir i això va funcionar. Una mica d'estrés pensant que absolutament tot estava tancat dins amb mi fora (claus, mòbil, diners, passaport....) però res de greu.

Després d'això cap al gimnàs amb la ruta i a fer pilates, prou bé, el profe ja em coneix i se'm fot a xerrar i tot. I a caseta i a sopar. I on vaig sopar? Doncs a quatre carrers de la detenció d'un narco ultra important que com molts narcos vé a Cuernavaca a urbanitzacions de luxe per descansar. Si no us heu enterat aquí ho teniu. Els mòbils sonaven sense parar per dir-li a la gent que sobretot no passèssin per allà perquè s'havia muntat un cristo impressionant amb helicòpters i metralletes i granades i no sé quantes coses més. Aquest matí anant en taxi per l'autopista se li ha reventat una roda a un camió i el taxista m'ha dit "Tranquila, está todo bien, que tal y como está todo uno ya no sabe que pensar".

I una última reflexió. Els mexicans condueixen com bojos, parlen al telèfon, tenen un govern que aconsella no utilitzar condons, una taxa d'atur impressionant, un sistema sanitari lluny de ser perfecte, molta pobresa, una de les taxes de morts per intoxicació alimentària més altes del món i polis amb metralleta al carrer que organitzen batalles campals al mig de zones residencials. I tot està bé. Es moren més, això sí. Però estan tant tranquils i quan es mor algú toquen música alegre al l'enterro i el dia dels morts es mengen calaveres de sucre amb el seu nom. I sobretot, es mengen menys el tarro i procuren passar-s'ho bé en comptes d'esperar a jubilar-se, que no està gens malament.

Update: Avui al matí a l'autopista hem passat al costat d'un cotxe negre enorme parat amb 20 militars amb metralleta que detenien a dos paios. El taxista ha dit órale.