diumenge, 28 de febrer del 2010

Atopia, Carmen i Eragon

Doncs no es pot dir que hagi aprofitat gaire l'oferta cultural de Barcelona aquests dies (a l'abril ho tinc millor muntat, ja us explicaré), però una mica si, quand meme. He vist una expo de fotos (i alguna que altre frikada) al CCCB, Atopia, sobre l'interpretació que fan diversos artistes de la relació entre la ciutat i els seus habitants, està molt bé (si us agrada l'art contemporani) i tot just comença, o sigui que teniu temps per veure-la.
També he anat a veure una Òpera a la Faràndula de Sabadell. Bueno. Per començar era Carmen que no sé perquè em deixa freda com a òpera. Després els cantants, no ho feien malament però tampoc eren extraordinaris, potser la sonoritat del teatre tampoc els ajudava. Però el que em va desesperar era el públic. Entraven tard, no es callaven, el de darrera meu feia sorolls amb el peu a terra (li vaig dirigir unes quantes mirades furibundes), la del costat tararejava les cançons i després de cada ària paraven l'òpera per aplaudir. Bufffffffffffff, mai més.
I per últim, he llegit Eragon en una nit. Si tens en compte que ho ha escrit un xaval de 15 anys està prou bé. A veure si trobo la suite per l'avió demà. I a veure si a Rennes em poso a llegir alguna cosa amb un mínim de substància, que els 3 últims llibres tela.

divendres, 26 de febrer del 2010

M'agrada molt el saf

Doncs si, es la meva segona casa i indiscutiblement el millor lloc de la UAB. Ahir em van donar una xocolatina els de l'entrada i en dos dies he fet power, aerobic, spinning i sauna. El dia que no em posi de bon humor una classe al gimnàs em començaré a preocupar.

divendres, 19 de febrer del 2010

L'école est finie, les hippototames sont méchants

Duc una setmana refredada i sense anar al gimnàs. Efectes secundaris: insòmnia, quantitat d'energia elevada per dedicar a les mates. Conseqüència: hora d'arribada al despatx inferior a 9am (inusitat) i un article enviat.

Dijous, arribo al despatx, el jefe de l'equip (chargé de recherches cnrs) i un maître conf entren al despatx cantant "Sheila arrive parce que l'école est finie". Resulta que ahir xerrava al seminari una noia convidada per mi que pobreta es diu Sheila, que és el mateix nom que duia una cantant francesa dels anys 60: escolteu i veureu. Després de 10 minutes parlant-me de la nana ho busco al youtube i aleshores entra el meu jefe, catedràtic, i es posa a ballar la coreografia. De debó.

La xerrada va ser una passada, un teorema super bonic i super ben explicat, ho vaig entendre gairebé tot. Les mates així són la òstia.

I a la nit sopar a casa d'un dels profes amb els estudiants de tesi i els postdocs, sis convidats en total dels quals 3 africans (Chad, Mali i Niger, aquest últim prou tranquil tot i el cop d'estat en curs, es veu que ser africà té això, d'estar acostumat als cops d'estat). El sopar va ser molt divertit amb tant guiri junt (teníem 6 nacionalitats en total) però per mi el moment més entranyable va ser la conversa sobre els hipopòtams. Els barcelonins discuteixen sobre si els coloms embruten, els sant cugatencs sobre si els ha picat el mosquit tigre, els vigatans sobre l'olor dels porcs, els guayabos-o sigui els de cuernavaca-sobre els alacrans, i els africans sobre quan et pots acostar a un hipopòtam al riu i quan millor surts per cames perquè t'ataca.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Neva

Uns flocs de neu enormes ballen embogits al ritme d'una ventada devant de la finestra del meu despatx. És preciós.

Com es pot ser tant gilipolles

He perdut un fitxer que es diu bir223v8_13.tex i que conté la última versió (feta al novembre abans de marxar a Mèxic) d'un paper de 35 pàgines ple de càlculs i fórmules. De la penúltima versió a la penúltima vaig fer un munt de canvis i correccions a les fórmules. Tinc el pdf de miracle perquè el vaig penjar a la meva pàgina web. Tinc còpies de tot a cinc suports físics i he perdut el maleit fitxer. Ni tant sols m'ho havia enviat per correu, que va contra totes les meves costums. El proper cop salto de la versió 12 a la 14 directament. Quina merda.