Cert que hi ha coses bones de tornar a Europa: puc passejar pel carrer, tinc forn, puc anar al cine, hi ha classes de pilates i alemany i un munt de botigues, no passa res si camines sola de nit, i sobretot a les cases i botigues s'està calentó encara que fora els graus siguin negatius.
Buenu, quan vaig arribar a casa algú havia estat tan amable (després d'una insistent insistència meva guarnida d'amenaces discretes) com per encendre'm l'electricitat i la calefacció, així que vaig poder fer dutxa calentona a un pis calentó i no he tingut més problemes que trobar-me amb burocràcia per fer que hauria d'haver estat feta fa dues setmanes i que la seguretat social francesa segueix demanant papers en comptes de donar-me el meu número (això demostrar que els drets teòrics dels europeus a la resta de països europeus no passen de ser teòrics, perquè duc 10 mesos demanant una cosa a la quan tinc dret i seguim igual). Ah, i que tinc unes agulletes de classe de body pump d'ahir que no em puc moure (i la de pilates d'avui no ha ajudat a millorar-ho gaire que diguem, més aviat m'ha donat agulletes en els músculs complementaris).
Però malgrat tot avui he tingut un atac consumista del quinze, serà que les botigues m'envolten per tots costats, i he comprat un munt de trastos que tot i que probablement desitjo no crec que en el fons desitgés tant com per pagar el que he pagat. Però ara ja està fet, o sigui que és igual.
Entre les meves compres hi ha:
1. Una samarreta ample amb la qual no es veu el meu mitxelin gaire (però una mica si)
2. Un jerseiet de coll alt (fa fred i estava rebaixat, justificat)
3. Moltes potingues (millor no entrar en detalls, no justificat),
4. Una balança (veure el punt 1, en arribar a casa he comprovat que em trobo en un màxim històric absolut, per celebrar-ho m'he preparat una xocolata calenta i si de cas demà ja començo el règim, compra justificadíssima que a més era barata i ja fa massa temps que passejo el mitxelin),
5. Un lector de tarjes de càmera de fotos, això era bo, bonic, petit i barato, no se li pot demanar més, i a més estalvia temps baixant fotos perquè si no haig de carregar windows, ultra justificat,
6. Una càmara de fotos d'apuntar i disparar rosa bebe metalitzat (això no veig com justificar-ho).
El meu gust pels gadgets amb diseny poc usual està més que demostrat encara que només sigui pel meu laptop amb tapisseria de cuir i aspecte de capseta d'aquelles que quan l'obres està plena d'ombres d'ulls de tots colors, que algú va batejar polvera. El meu ipod és tant elegant i platejat i anodí que li he hagut de posar una funda mig plàstic gruixidíssim blanc i mig metall negre d'un gust més que dubtós però que és justifica mirant la pintura de la part metàlica que deixa clara constància dels cops que ha anat per terra. Tinc un disc dur extern vermell moníssim (i antixocs). Suposo que no es pot descartar que el fet que la càmara fos rosa hagi influit en la meva decisió. En la meva defensa he de dir que primer volia una olympus blau metàlic que era perfecte llevat que van amb targes rares que costen un dineral (a mi m'agradaria saber qui és el gilipolles de l'olympus a qui se li va ocorrer la idea). Era perfecta, petita, barata i amb l'ojectiu que jo volia, però l'he haguda de descartar i triar la nikon rosa per culpa del coi de tarja. De moment els hi poso un 10 en els menus, en 5 minuts he trobat on és tot i em sembla ultra intuitiu. M'emprenya una mica només que les càmeres aquestes la fan tant per gilipolles que la majoria de fabricants no es molesten en posar ni l'ISO ni les focals de l'objectiu a la capsa.
Plate Maintenance
Fa 1 dia
3 comentaris:
No coneixia aquest gust teu pels gadgets raros de coloraines cridaneres. Una càmara de color rosa sembla increïble... vols dir que no venia amb algun col·leccionable "Hello kitty"?
I tu quan marxes al país raro? Explicaràs les aventures?
buenu, ja tinc una queixa sobre la càmara, coi que lenta és enregistrant fotos. I comparat amb una reflex no té color, però ja tinc una reflex, o sigui que això no és greu.
Publica un comentari a l'entrada