Torno a Europa :-(

El problema d'anar a llocs estranys és que acabes fent coses estranyes, com parlar amb accent i vocabulari guayabo i poc a poquet, gelar-te a 10 graus, desenvolupar preferències en termes de chile i tortillas, ignorar els alacrans, deixar de buscar les oficines d'informació turística i deixar d'utilitzar mapes, fer-li fotos a micos i cocodrilos, deixar de pensar que el bus té horari, deixar de mirar el rellotge, banyar-te al Càrib el dia de Nadal, fer-te adoptar pels col.laboradors científics, negociar el preu del taxi, despreocupar-te del preu del sopar, esbufegar cada tram d'escales per l'altitud, escoltar salsa, passejar-te entre cases de colors cridaners, deixar de viure per a quan aconsegueixis el proper postdoc o una plaça i disfrutar el present, canviar de classe social automàticament, esmorzar frijoles i nopales i chilaquiles i fruita tropical, beure sucs de fruita en comptes d'aigua, tenir servei, documentar l'equipatge, donar per sentat que et poden atracar, no creuar-te amb gent atrafegada, compartir pis, fer més amics en un mes a Cuerna que en 15 mesos a Rennes, deixar que et duguin les maletes i que t'ajudin a sortir dels cotxes (!), no fer plans, no veure mals rotllos a la feina, no pensar que si una xerrada de mates s'entèn era na parida, ballar a una discoteca d'adolescents i nostàlgics on al video dels missatges acaba apareixent el teu nom o fer petons i abraçades a tothom cada cop que els veus.