As usual

M'aixeco a les 7 del matí en diumenge, producte d'un dissabte tranquil (at last), tinc els horaris per anar a la piscina apuntats. Merda, el bus hauria de passar a les 9h05 i passa 12 minuts tard. Tot i venir d'un país on l'horari dels trens i els busos no passa de ser una orientació optimista dec ser gairebé rennaise perquè m'ha faltat poc per dir-li al conductor que "Quand même, c'est pas sérieux ça". Després de 2000 metres en 50 minuts, que està francament bé tenint en compte que la piscina està plena de gent a esquivar, tornem-hi. El bus passa a les 11h10 en teoria i torna a dur 10 minuts de retard. M'estic posant dels nervis perquè: 1) tinc molta gana, 2) l'alternativa al bus és caminar 15 min i agafar el metro, i m'estic dient que sóc gilipolles d'estar 20 min esperant quan podria estar caminant, que sempre és més agradable. Però tot acaba bé i arribo a casa, i dino a les 12h30 i faig una migdiadeta i em desperto sense que soni l'alarma, super relaxada i feliç de la vida, a les 14 h. I just aleshores sóna el telèfon. I aquest què vol ara si em quedat a les 15h per anar al cine? . Li explico que una mica més i em desperta però que ha tingut sort i no li tindré en compte. I al cap d'una mica em diu: "Tu estàs al cas del canvi d'horari? Perquè són les 3, saps". "MERDE, vale, vine a casa i així mentre arribes em preparo". En cinc minuts estava llesta i no li ha donat temps ni de pujar a l'ascensor. Ok. Ara entenc perquè coi els busos no passaven quan jo volia. Dec ser l'única persona al món que no s'entera absolutament mai del canvi d'horari.