Breu compte rendu del weekend: dos obres de teatre, Les monologues du vagin i Les fourberies de Scarpin, de Molière, i una soirée llatina. Les actrius franceses que representaven el text de l'Eve Ensler no li arribaven a la sola de les sabates, teatre amb feeling zero, sense comentaris. A la festa hi vaig anar amb intenció de felicitar els dels cumples i marxar i vaig acabar tornant a casa en bici a les 5 del matí borratxa perduda, amb agulletes i mal als peus de tant ballar salsa i amb un oferiment d'anar a que m'ensenyin a ballar quan vulgui per part d'un colombià que és mou d'una forma alucinant, i un altre paio disposat a anar a curs de salsa amb mi. Molt divertit.
Avui, una ressaca terrible, és clar, i fer mans i mànigues per aconseguir ser a la una al centre per dinar una crep amb un amic francès. I després teatre al TNB. Text clàssic per excel.lències, les fourberies de Scarpin de Molière, una farsa, teatre buffo. La sala plena d'aduts i criatures. Nou actors desbordant energia i savoir faire i una de les mise en scène més impecables i impactants que he vist en molt de temps. M'he enamorat de la companyia, Teatro Malandro, basada a Suissa i dirigida per un suís colombià.
Time Change
Fa 2 dies
2 comentaris:
veus, si al final no et pots queixar. per cert, desde quan tens bici tu? i perque te'n vas de festa amb bici?
no, jo no tinc bici ni vaig a les festes en bici, tinc una targeta que em deixa agafar bicis de la ciutat i tornar-les, però només la faig servir quan no hi ha cotxes perquè tinc por. però el bus de nit se m'havia escapat i a peu es una hora i mitja.
Publica un comentari a l'entrada