Feia molt temps que no me'n passava una de tant grossa a la cuina, així que ho he us explico.
T'aixeques un dissabte al matí, plou, no tens res a fer i és dia de mercat. Decideixes que és el moment perfecte per estrenar el wok de 4,95 euros de l'ikea (dimensió antena parabòlica, tens un amic que el feia servir per robar la wifi del veí) per fer una fideuada. La recepta te la saps de memòria, el que no està clar és si trobaràs els ingredients. Abans de convidar algú a sopar, millor provar-ho.
Comences el recorregut a la Galerie La Fayette, perquè ja fa dies que has constatat que una cosa tan banal com els fideus no es troba en qualsevol supermercat. De fideus italians no n'hi ha, però miracle, monoprix (marca blanca francesa) si. Després fas cap al mercat. Aprens que els escamarlans es diuen langoustines, la sepia blanc de seiche i les petxines no sé què que oblides 5 minuts després (palourdes, internet is great). Te'n vas tota contenta cap a casa amb les teves adquisicions i et dediques a sofregir pacientment els ingredients d'un en un. Cansalada, alls, escamarlans, pebrot verd, ceba, fideus (un munt, et dius que així tindràs tapers per sopar) i sèpia. Obres les petxines al vapor. El cutre-wok és tot un descobriment. Ho barreges tot, afegeixes sal i paprika i hi tires l'aigua. Del raig de vi blanc te n'oblides, però és igual perquè ja l'has cagada. Resulta que el que semblaven fideus innocents és pasta de desintegració ràpida que es torna ciment en contacte amb l'aigua en un temps rècord de 2 minuts. Mira que he fet fideuadas i no havia vist res mai semblant.
He excavat fins que he aconseguit rescatar el que no era pasta. De tapers res, és clar. Els escamarlans eren boníssims (tot i que m'he sentit una assassina sense escrúpols tirant-los vius al wok) i el formatge i el vi (oxigenat) també. A més m'he menjat dos bombons com a premi de consolació.
Els fideus els he afegit darrera del pernil i del fuet a la llista de coses a endur-me de Barcelona. I jo que me ne'n fotia d'un col.lega que s'enduia els ossos del caldo i els fideus a Finlàndia. Crec que el proper cop provaré amb la paella. L'arròs deu ser arròs a tot arreu, no?