dilluns, 14 de desembre del 2009

La ciutat al capdamunt de la muntanya

Avui he anat a Taxco, la ciutat de la plata. He voltat, he comprat una pulsera molt cara però molt xula i he dinat. I com que tenia dues hores fins al bus he decidit pujar (els carrers o pugen o baixen, no hi ha gaires més alternatives) fins al cristo que està al capdamunt de tot de la muntanya, a veure si les vistes valien la pena. I si que s'ho valia, però he passat més d'una hora esbufegant muntanya amunt demanant el camí gairebé a cada cantonada quan no sortia un voluntari que en veure'm ja cridava "güera vas al cristo? por acá por acá". He arribat amunt a peu per tossuderia, i he hagut d'agafar un taxi per baixar perquè se'm feia tard i tenia por de perdre'm pel laberint de carrers. Tot plegat prou bé però l'aventura d'ahir molt més xula (per cert, hi ha fotos al mateix àlbum d'ahir).

diumenge, 13 de desembre del 2009

Reportatge gràfic II

Doncs aquí teniu les fotos de Xochicalco i Cacahuamilpa (i ara també Taxco). Per cert, també he afegit algunes fotos als altres.
(Ja he arreglat el link que no funcionava).

Xochicalco i les grutes de Cacahuamilpa

La primera intenció era anar a Taxco avui i demà amb una agència fer l'excursió de Xochicalco (un lloc arqueològic maia) i de les coves. El que passa és que l'agència m'ha deixat tirada (no hi havia prou gent) i quan he arribat a l'estació de bus no quedaven tickets per Taxco. Així que preguntant he esbrinar com anar a Xochicalco en bus. Està a sobre d'un turó i miracle dels miracles, estava gairebé buit. Al planning del viatge de runes maies i azteques en tinc un munt, així que potser canvio d'opinió i acabo estant-ne farta, però avui les he trobades super maques. I estar allà sola a sobre d'una piràmide maia sota el sol és impagable. Cap a la una en tenia prou i preguntant he descobert que si em pujava a un cert autobus a un cert lloc em duien a una cruïlla per on se suposava que passaven busos a les coves. Doncs res, al costat de la carretera a esperar uns 20 minuts fins que ha passat un autobus destartalat (i sense cap turista dintre) que m'ha deixat a una cruïlla on he rebut informacions contradictòries sobre el temps que es trigava a les coves. M'ha acabat convencent un paio que em volia ficar a un taxi amb un altre tio i per 4 euros per cap dur-nos-hi en cotxe directament. Val a dir que quan ja era dins del taxi no les tenia totes, però si, ha funcionat i he arribat al tour de les 3. El guia no deia més que ximpleries sobre quina estalactica i quina estalagmita feia ombres que s'assemblaven a bitxos, però he fet un munt de fotos i quan ja no podia més d'escoltar-lo he seguit sola la visita. Aquí s'han de precisar dues coses: 1) les coses son veritablement enormes, el recorregut que tenen preparat fa 2 km d'anada i el sostre uns 30 metres d'alt, 2) el guia va encenent els llums i sense guia només tens unes llumetes al costat del camí. En resum, he caminat 50 minuts gairebé a les fosques dins d'una cova on no em creuava amb ningú ni sentia a ningú, i impressiona. No em puc imaginar el que es deu sentir entrant per primer cop a un lloc així amb una llanterna. La llegenda diu que les va descobrir un anglès que va morir dins les coves perquè no es podia imaginar l'extensió i se li va acabar la llum. Són d'origen marí i són realment impactants, si mai passeu per Mèxic us les recomano. Ah, i en entrar pots creuar un barranc en tirolina, que també ha estat divertit. Fi de la història: a les 16h50 estava al lloc on passava el bus a les 17 hs, he tingut temps de finalment comprar un sandwich (de formatge i chile) i una nieve (sorbet) de llimona, que era de color verd (les llimones aquí són verdes), que fins aleshores no havia dinat. Però ha esta un dia xulíssim. Demà, Taxco. Quan les fotos siguin al picasa ja posaré els links.

divendres, 11 de desembre del 2009

Tequila, salsa, festa i tirades de trastos

Anem per parts. Ahir va ser la festa de nadal del departament on sóc. Vam començar dinant a les 2 i vam acabar la festa a les 2, entremig molt tequila, molta salsa (no, jo no em vaig atrevir, aquesta gent balla massa bé, és un espectacle mirar-los), molta cervesa, tacos, i una tirada de trastos de les que fa història.

Jo tinc una llista de matemàtics que en situacions socials de matemàtics, de preferència de congrés (que vé a dir, lluny de la dona) quan es troben una noia, li tiren els trastos de forma més o menys directa. Vale, la llista que jo tinc és bàsicament la que es dóna quan la noia sóc jo. Doncs ahir em van fer una que les guanya totes per matussera, basta i fora de lloc. Arribem a sopar tacos uns quants i se m'asseu al costat però més a prop impossible i em fot la mà a la cuixa i se'm comença a insinuar a lo bèstia. Això era com a les 8 de la nit i des de les 2 no ens havien dit ni mitja paraula i ni tant sols creaut les mirades. La gràcia és que era una noia, una criaja de 30 anys, un pendón verbenero, guapíssima i pava a matar. Vaja, que no era el meu tipus, ara això sí, tots els tios estaven morts d'enveja.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Güera

A Acapulco fa molta calor, els peseros condueixen com bojos (de debó) i duuen música a un volum insoportable, el 75% de les persones que et creues et volen vendre algo i a sobre sóc "güera", que vol dir algo així com rossa, que s'ha d'entendre com no-morena-com-si-fos-india-i-a-mes-d'una-altra-classe-social. No he trobat el zócalo amb el pesero, que a mi em passa sovint a centre-amèrica i sud-amèrica, només trobo les coses en taxi o amb múltiples indicacions i dibuixets de locals. Se suposava que el bus hi passava i que és una plaça amb una catedral, i he fet el trajecte que el conté 3 vegades, així que no sé com coi el puc haver perdut. He acabat a una platjeta que és deia Caleta i que està plena de locals (és diumenge), no plena de güiris com la del costat del meu hotel. I a canvi del zócalo he dinat a un restaurant a sobre el mar, molt cuco, i ara aprofito l'aire acondicionat i la wifi de l'hotel abans d'anar a agafar el bus a caseta. He tret la càmara de fotos 5 minuts a la platja aprofitant que he vist uns polis i en comptes de ser el centre d'atenció en una radi de 50 metres he passat a ser el centre d'atenció en un radi de 150 metres. Que canto com una almeja, vaja.