dijous, 28 de gener del 2010

Per què coi m'inscric a les conferències?

Hi ha dues menes de conferències. El tipus de conferència a la qual has d'anar per collons, perquè l'organitzen els jefes, coleguilles o altres o perquè t'han convidat a xerrar. Hi vas, et trobes al personal de sempre, vas fent, passen 5 dies i fots el camp. I el tipus de conferència al qual acabes anant degut a una connexió neuronal estranya que en un cert moment et convenç que estaria bé saber de què va allò, o que el lloc és guapo i així el coneixes, o que hi va gent super bona o que total ho fan aquí al costat. I hi vas i generalment et mors de fàstic. També pot ser que t'ho passis teta, ok, però això requereix una energia mental extraordinària per socialitzar amb uns éssers que en promig estan entre lo més asocial de la puta creació. Doncs sí, ara estic a un confe estúpida a la qual estic perquè és a Paris, que és a costat de Rennes però molt més interessant (i.e, es pot fer algo més que anar al cine un diumenge), perquè el títol era xulo i perquè em van dir que em pagaven l'allotjament. Doncs avui arribo i el programa no em diu res, la secretaria manté que em va dir que m'havia de buscar i pagar l'allotjament (no importa perquè hi ha gent que no ha vingut i m'han trobat lloc però que gilipolles ella i l'organitzador, m'he posat una mica borde i tot i això jo no ho faig gairebé mai ja) i no tinc ni putes ganes de parlar amb el personal que m'envolta. A més l'ihp està a un lloc impressionant però té la sala de conferències més incòmoda que he vist mai, així que no hi ha déu que treballi aquí. Lo bo és que sóc a Paris. Bueno, m'acabo de desfogar i ja està :-).

divendres, 22 de gener del 2010

Invictus by William Ernest Henley

Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find, me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll.
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

dimarts, 19 de gener del 2010

Fi de vacances i àtacs consumistes

Cert que hi ha coses bones de tornar a Europa: puc passejar pel carrer, tinc forn, puc anar al cine, hi ha classes de pilates i alemany i un munt de botigues, no passa res si camines sola de nit, i sobretot a les cases i botigues s'està calentó encara que fora els graus siguin negatius.

Buenu, quan vaig arribar a casa algú havia estat tan amable (després d'una insistent insistència meva guarnida d'amenaces discretes) com per encendre'm l'electricitat i la calefacció, així que vaig poder fer dutxa calentona a un pis calentó i no he tingut més problemes que trobar-me amb burocràcia per fer que hauria d'haver estat feta fa dues setmanes i que la seguretat social francesa segueix demanant papers en comptes de donar-me el meu número (això demostrar que els drets teòrics dels europeus a la resta de països europeus no passen de ser teòrics, perquè duc 10 mesos demanant una cosa a la quan tinc dret i seguim igual). Ah, i que tinc unes agulletes de classe de body pump d'ahir que no em puc moure (i la de pilates d'avui no ha ajudat a millorar-ho gaire que diguem, més aviat m'ha donat agulletes en els músculs complementaris).

Però malgrat tot avui he tingut un atac consumista del quinze, serà que les botigues m'envolten per tots costats, i he comprat un munt de trastos que tot i que probablement desitjo no crec que en el fons desitgés tant com per pagar el que he pagat. Però ara ja està fet, o sigui que és igual.

Entre les meves compres hi ha:

1. Una samarreta ample amb la qual no es veu el meu mitxelin gaire (però una mica si)
2. Un jerseiet de coll alt (fa fred i estava rebaixat, justificat)
3. Moltes potingues (millor no entrar en detalls, no justificat),
4. Una balança (veure el punt 1, en arribar a casa he comprovat que em trobo en un màxim històric absolut, per celebrar-ho m'he preparat una xocolata calenta i si de cas demà ja començo el règim, compra justificadíssima que a més era barata i ja fa massa temps que passejo el mitxelin),
5. Un lector de tarjes de càmera de fotos, això era bo, bonic, petit i barato, no se li pot demanar més, i a més estalvia temps baixant fotos perquè si no haig de carregar windows, ultra justificat,
6. Una càmara de fotos d'apuntar i disparar rosa bebe metalitzat (això no veig com justificar-ho).

El meu gust pels gadgets amb diseny poc usual està més que demostrat encara que només sigui pel meu laptop amb tapisseria de cuir i aspecte de capseta d'aquelles que quan l'obres està plena d'ombres d'ulls de tots colors, que algú va batejar polvera. El meu ipod és tant elegant i platejat i anodí que li he hagut de posar una funda mig plàstic gruixidíssim blanc i mig metall negre d'un gust més que dubtós però que és justifica mirant la pintura de la part metàlica que deixa clara constància dels cops que ha anat per terra. Tinc un disc dur extern vermell moníssim (i antixocs). Suposo que no es pot descartar que el fet que la càmara fos rosa hagi influit en la meva decisió. En la meva defensa he de dir que primer volia una olympus blau metàlic que era perfecte llevat que van amb targes rares que costen un dineral (a mi m'agradaria saber qui és el gilipolles de l'olympus a qui se li va ocorrer la idea). Era perfecta, petita, barata i amb l'ojectiu que jo volia, però l'he haguda de descartar i triar la nikon rosa per culpa del coi de tarja. De moment els hi poso un 10 en els menus, en 5 minuts he trobat on és tot i em sembla ultra intuitiu. M'emprenya una mica només que les càmeres aquestes la fan tant per gilipolles que la majoria de fabricants no es molesten en posar ni l'ISO ni les focals de l'objectiu a la capsa.

dissabte, 16 de gener del 2010

Torno a Europa :-(

El problema d'anar a llocs estranys és que acabes fent coses estranyes, com parlar amb accent i vocabulari guayabo i poc a poquet, gelar-te a 10 graus, desenvolupar preferències en termes de chile i tortillas, ignorar els alacrans, deixar de buscar les oficines d'informació turística i deixar d'utilitzar mapes, fer-li fotos a micos i cocodrilos, deixar de pensar que el bus té horari, deixar de mirar el rellotge, banyar-te al Càrib el dia de Nadal, fer-te adoptar pels col.laboradors científics, negociar el preu del taxi, despreocupar-te del preu del sopar, esbufegar cada tram d'escales per l'altitud, escoltar salsa, passejar-te entre cases de colors cridaners, deixar de viure per a quan aconsegueixis el proper postdoc o una plaça i disfrutar el present, canviar de classe social automàticament, esmorzar frijoles i nopales i chilaquiles i fruita tropical, beure sucs de fruita en comptes d'aigua, tenir servei, documentar l'equipatge, donar per sentat que et poden atracar, no creuar-te amb gent atrafegada, compartir pis, fer més amics en un mes a Cuerna que en 15 mesos a Rennes, deixar que et duguin les maletes i que t'ajudin a sortir dels cotxes (!), no fer plans, no veure mals rotllos a la feina, no pensar que si una xerrada de mates s'entèn era na parida, ballar a una discoteca d'adolescents i nostàlgics on al video dels missatges acaba apareixent el teu nom o fer petons i abraçades a tothom cada cop que els veus.

dimecres, 13 de gener del 2010

La forma correcta de regular la dutxa

1. Entres, obres l'aixeta esquerra a tope (aigua calenta).
2. Esperes que deixi de ser gelada i surti bullint.
3. Obre l'aixeta dreta un quart de volta.
4. Esperes 15 segons.
5. Si l'aigua continua bullint tornes al pas 3.

Claim: El procediment anterior dóna lloc a aigua tèbia en un temps finit.

Remark: Un cop l'aigua surt a la temperatura dessitjada res no garantitza que ho continuarà fent.

Al DF el temps està fresquet i com que no hi ha calefacció ni cap finestra que tanqui com déu mana a dins dels edificis fa gairebé més fred que a fora. He trigat 4 dies a descobrir que la dutxa es podia regular realment i dutxant-me amb una alternança d'aigua gelada i aigua bullint. Ara que ho sé marxo.

Per aquí no he visitat res de nou a part de Coyoacán, el super, l'institut i un parc ple d'esquirols molt sociables que es diu Viveros de Coyoacán. Demà marxo a Cuerna.