dimarts, 27 de juliol del 2010

NYC: day 4, Central Park is great and NYC is free

Comencem el dia al MOMA, que al final m'ha decebut amb l'excepcio del Starry Night de Van Gogh, que ell sol justifica la visita. Després d'agafar un wrap a una cadena que ja tinc clixada on el menjar és bo (vull dir sa, m'estic gastant una pasta perquè no vull menjar merda), me'n vaig a agafar un barquito que dóna la volta a Manhattan en 3 hores. La part mona és del 42st cap avall, la part de Harlem River no té cap gràcia llevat l'estadi dels Yankees,que als nens americans es veu que els hi agrada, i que veus fins a quin punt Harlem és un altre món. Una hora i pico l'he resistida al sol, però al final ha pogut més que jo, avui no duia ni protector i he hagut d'entrar i veure una cocacola freda amb patates fregides perquè em semblava que queia (sucre, fred, gas i sal ressucita quan tens calor, no sé perquè). Després passeig per Chelsea, que és un barri molt xulo, jo crec que si visqués a NY voldria ser o bé on sóc (perquè sóc a tres blocs de central park) o bé Chelsea (encara tinc dret de canviar d'opinió). I per acabar he buscat la piscina que els de l'hostal m'havien dit que hi havia al nord de Central Park, a 10 min d'on dormo. I si, hi ha una piscina, molt gran, descoberta, gratis, on de 7 a 8:30 pm puc nedar. No està molt neta i a les dutxes l'aigua surt freda, però és una piscina de 50 metres amb poca gent!!!!!! I he fet els meu 2000 metres i he sortit flotant. Quina felicitat. Central Park és la hòstia i a més tot és gratis. Es pot córrer, jugar a coses (hi ha pistes de tennis, de beisbol i coses així), nedar, patinar a l'hivern, anar en barquito, jugar als parcs infantils si ets un nen, fer ioga o pilates a la gespa, anar en bici, estirar-se sota els arbres i mirar els núvols, ... M'he enamorat de NYC.

dilluns, 26 de juliol del 2010

NYC: dia 3

El dia comença una mica massa d'hora però és que estic feta una marmota amb tant caminar, necessito recuperar forces. Avui vaig amb un guia de l'hostal a visitar Harlem i veure Gospel, perquè sóc una cagada i no hi vull anar sola. Ens ha ensenyat on vivia Coltrane, i Duke Elligton, i explicat batalletes, i Harlem no fa por, almenys on hem estat, i hem entrat a la missa de la LaGree Baptist Church. Què friki. Americans are different i els black són encara més diferent, quina missa més rara! Xisclen Thank you Lord, I love you Lord, i canten xisclant, i s'expliquen la vida, i saluden als guiris que sóm allà en el seu idioma. Després he anat a Broadway a veure The Lion King, que m'ha deixat una mica igual, també eren tots negres els que cantaven i pel meu gust xisclaven massa, no hi havia color amb la música de la pel.li, això si, els decorats eren xulíssims, amb girafes i elefants a l'escena. I el públic xiscla i crida i aplaudeix com bojos, és el pol diametralment oposat dels francesos, fa gràcia. Després he anat a passejar per Greenwich Village, és cuco, però és que jo m'imaginava que creuria al Woody Allen i no. I després el Hudson River Park fins a Tribeca i cap a casa.

diumenge, 25 de juliol del 2010

NYC: dia 2

Primer recollir bitllets a Penn Station i situar-se pel dia de marxar cap a Niagara Falls, gran, molt gran, després puja a l'Empire State Building, cues i més cues, coi que gran és NYC i que alts que són els edificis, pujar per la 5th Ave fins a la Public Library (molt molt xula) y el Bryant Park (petit i cuco, tenia llibres gratis per llegir i tauletes), baixar per la 42 st fins a l'edifici de la ONU passant pel Chrysler Building y la Grand Central Terminal, pujar fins a Times Square per veure llumetes, un cowboy despullat i un paio que duia un cartell que deia Help me, I need the money to buy weed, però que no m'ha deixat fer-li una foto sense pagar i no l'he feta, the International Center of Photography (decebedor), Rockefeller Plaza, la Nike Town (hi ensopego invariablement sense voler però ja no tenen roba mona), Radio City Music Hall (des de fora), St Patrick's Cathedral (haguessis dit que eres a Europa si no fos perquè està massa perfecte), 5th Ave fins al Plaza y Central Park, una mega Apple store, casi tot Central Park d'una punta a l'altre (m'han faltat 5 carrers però començava a ser de nit i tenia por), el meu racó al costat del Belvedere castle i una barreja de ioga-pilates-stretching amb el peto texà i descalça, mandrejar una mica, comprar el sopar, i a caseta. I love NYC!!!!!!!!!!!! En serio, tant de rotllo i a Manhattan et sents super segur, tenen una forma hiper lògica de batejar els carrers i ni jo em perdo, està ple de gent fent els que els hi dóna la gana, i desborda energia. Estem a 30 i pico graus, 96 farenheit si us diu algo, em passo el dia suant, i tenen l'aire acondicionat a una potència suficient per esgotar ells sols en una dècada els recursos energètics del planeta. Et parlen tot el rato, i encara no els hi entenc tot, però són més aviat simpàtics. I això està colonitzat pels hispàs, si em dongués la gana no em caldria dir una paraula d'anglès, però estic molt orgullosa perquè no em parlen espanyol.

dissabte, 24 de juliol del 2010

NYC: dia 1

Museum of Natural History i Planetarium, Metropolitan Museum of Art, un bon tros de Central Park, Lincoln center. Pluja al matí, sol a la tarda, pluja al vespre. Pel moment, l'arquitectura de Paris i els seus bristros encara guanyen a NYC i deixo Paris al núm. 1 del meu ranking de ciutats preferides, però està renyit i això és amor a primera vista, a Paris vaig haver de viure-hi 3 mesos per començar a encarinyar-m'hi. Els americans fan com els anglesos, importen de tot pels seus museus, però no és el mateix. Una vidriera d'església romana no ha d'estar a una paret amb llum artificial per darrera. Una vidriera ha d'estar a la seva paret d'església romana que és al damunt d'un turó, o amagada entre carrerons estrets de cases antigues, i cal entrar a dintre, i sentir la frescor dels murs de pedra, i el silenci sobtat que et recull, i la penonbra que t'envolta, i a l'hora correcta del dia, si hi ha sort, veus com els raigs de sol es tornen un munt de llumetes de colors que ballen dins la nau en passar per la vidriera. Els americans això no ho saben i em fa pena. Encara no sé que pensar de NYC, però és que queda casi tot per veure, i torno a tenir son, tot i que el jet lag està super controlat aquest cop. Ah, i ja sé que les vidrieres no es diuen vidrieres, però és que no em surt la paraula i internet va de puta pena, au.

divendres, 23 de juliol del 2010

Obviem

Obviarem que vaig passar les últimes setmanes a Rennes disfrutant de la Bretanya i dels amics, obviarem que la meva llista de What I'll miss from Rennes mai va passar del 3 perquè la magnitud de la tasca em va atabalar abans d'anar més lluny, obviarem la reinstalació a casa dels papes, obviarem que he deixar la recerca després de 10 anys i mig en aquest mundillo, obviarem que ara mateix busco casa, feina i novio (tanmateix no em busco a mi mateixa que ja m'he trobat, per fi), obviarem que he marxat de França enamorada dels gabatxos i que tot Déu fora de França em sembla maleducat perquè no em diuen bon dia amb un somriure, obviarem que sóc adicte al Shiatsu, obviarem que en tres dies a Barcelona vaig fer un nombre absurd de gestions pre-estiuenques i obviarem tot allò que se m'oblida, per centrar-nos en lo banal (o important, segons com es miri).

Sóc a NYC, a l'Upper West Side a tocar de Harlem, a un hostal enorme. El dia i part de la vostra nit se me n'ha anat en arribar fins aquí, explorar els voltants, sopar, dutxar-me, decidir que faig demà i connectar-me a internet per mantenir-me desperta si pot ser fins a les 10 de la nit (el jetlag no podrà amb mi). L'únic que he vist de la ciutat és el que es veia des del shuttle i el mini passeig que he fet. Em sento com caiguda del cel dins d'una pel.li d'aquelles que passen a Brooklyn i on algú ha mort assassinat o és violat abans del minut 15. No fa por el barri però en un cert moment he caminat en la direcció contraria del metro i tots, però tots menys jo, eren negres. A part d'això, NYC és llatí, a mi que no em vinguin amb cuentos. Més aventures quan hagi dormit una mica, que ja toca.