dijous, 12 de juliol del 2012

Veranito, veranito

Llevo dos horas ocupada en una tarea que me remite a mi mas tierna infancia... limpiar ventanas de laminitas, esas de las cocinas de toda la vida, con sus cristalitos que se pueden rotar para ventilar el olor a sardina frita. Huelga decir que tal invento del diablo es digno de una mente masculina pervesa que disfruta llegando a casa y encontrando a su mujercita encaramada en una silla limpiando las infinitas piececitas llenas de grasa que tiene el artilugio. Como vivimos en un piso que debe estar tal cual lo construyen hace 40 años y la perspectiva de encontrar uno más contemporaneo en sus gadgets y atrezzo a un precio razonable no se me antoja immediata (por decirlo de un modo poco contundente), aprovecho el exceso de tiempo libre para la ingrata tarea de quitar la mugre de al menos dos años. En casa de mi madre en julio invariablemente tocaba limpiar a fondo la cocina y el baño (este año en rehabilitación conocí a una señora, mi compañera de ambulancia, que tras 8 meses de baja por cuestions varias, se lamentaba amargamente de no haber podido limpiar la cocina a fondo en todo este tiempo, ella que lo había tenido siempre todo como los chorros del oro, y yo respondía, si, si, es que hay que ver). Teniendo en cuenta lo poco sucios que estaban en casa de mi madre el baño y la cocina llego a la conclusión que lo que le ortogaba su carácter estival a la actividad no era el hecho de limpiar en si, sino de limpiar conmigo. Sospecho que movida por una deseo de enseñarme a ser buena ama de casa (fracaso estrepitoso), mi madre se emperraba en hacerme limpiar láminitas de cristal y aclarar bayetas y más bayetas.

diumenge, 1 de juliol del 2012

L'utopie, versió francesa

L'enyorança m'ha guanyat veient el vídeo de la cançó de sota. No el cliquis encara si'l te plaît. Si parles francès, primer cal escoltar l'entrevista del cantant, HK, que surt d'un suburbi de Lille, fills d'immigrants algerians. El paio amb tratjo amb llenguatge ultra perfecte que l'entrevista, contra els altres francesos... Amb qui et quedes? Just a sota, la cançó amb traducció magnífica a l'espanyol (No nos rendimos):

dimecres, 18 d’abril del 2012

1600 m en 45 min

He nedat una distància raonable a un ritme lent, sense esprintar, però raonable. Començo a ser una persona normal (almenys a l'aigua)!

Ja puc caminar sense crosses sense semblar un mariner borratxo, pujo escales com una campiona, baixo com una tortugueta, no puc posar el peu en qualsevol posició però quasi, i puc caminar durant 1 hora a bon ritme (però em moro després i en aixecar-me vaig coixa).

Tinc els dits creuats a veure si puc agafar l'alta després de la propera visita amb la doctora de rehabilitació, a començaments de maig, i tenir temps a que la inspectora em faci l'avaluació.

dilluns, 12 de març del 2012

L'estat de la qüestió

Guix: absent, innexistent, lluny, desaparegut.

Pell: alternant escates de pell que cauen, plecs petitons i tacte de plàstic, coloració que varia des d'un to normal a un púrpura intens passant per un delicat to de verd.

Pilositat: abundant, la meitat llarga i rinxoladíssima per les latituds corresponents i l'altra meitat cargoladeta dins de la pell (conseqüència de l'estat de manca d'hidratació d'aquesta) formant un camp de piguetes negres.

Ós del turmell: indistingible per culpa dels hematomes gegants que l'envolten.

Posició i mobilitat del peu: absurda: el peu esquerra en repòs és una prolongació de la tíbia, mentre que el peu dret forma un angle de 75 graus amb la meva tíbia. L'angle endavant i endarrera que puc moure el peu dret és de com a molt 15 graus. L'angle que puc moure el peu esquerra és d'almenys 100 graus.

Bessó: en paradero desconocido. Se l'ha intentat localitzar a la seva residència habitual darrera de la tíbia i s'ha constatat que no hi havia inquilí. El cas desconcerta els investigadors puix la zona ha estat clausurada durant 5 setmanes.

Afinitat al sòl: zero, en tocar el terra el peu dret ha fet decididament Aiiiiiiiiiiiiii!

Olor: indescriptible.

El tractament d'urgència ha estat: 1) depilació, 2) banyar-se!!!!!!!!!!!!!!!, 3) posar crema hidratant. Demà el metge de rehabilitació mirarà el peuet (espero) i dirà el què (a diferència del metge d'avui que només ha mirat radiografia però s'ha permès el luxe de dir que el puc recolzar a terra si no fa mal).

dimecres, 22 de febrer del 2012

Tot allò que he fet i après des de que tinc una cama trencada

Doncs si, que tenir temps és bo!

He après:

- A dutxar-me soleta.

- A dur a sobre una bossa de cangur que serveix per a transportar coses amunt i avall (a falta de mans, bones són bosses)

- A preparar-me el berenar (iogurt amb musli i fruita) en un taper per a poder-m'ho endur al sofa i el te dins d'un termo. Seran obvietats però he trigat una setmana :-).

- A moure'm amb crosses amunt i avall com un cotxe de carreres.

- A fer equilibris sobre un peu.

- A posar-me una injecció subcutània al mitxelin de la panxa.

- Que hi ha ossos que són pitjor de trencar que un peroné.

- Què és un guix de debó (ahir, quan em van treure el primer guix, i van fer de la
meva cama un bloc compacte i pesadíssim).

- Que en dos setmanes el múscul del meu bessó es redueix a la meitat (si, si, si, si heu vist mai els meus bessons enteneu la magnitud de l'afirmació anterior), desaparegut, inexistent, com si mai hagués estat allà. Se'n diu atrofia muscular i
és normal.

- A fer servir el meu millor somriure i el meu to més dolç per a extreure informació de traumatòlegs reacis.

- A dormir en postures rares.

He fet:

- Enviar un article a una revista.

- Fer tots els exercicis d'un llibre de gramàtica alemanya.

- Gastar-me una fortuna a l'Amazon, entre d'altres coses, en un Kindle i un munt de llibres.

- Revisar la meva programació didàctica de 3r ESO de les opos amb consideracions sobre la diversitat.

- Prendre el sol al costat del mar.

- Parlar amb amics amb qui no parlava feia temps.

. Jugar al Carcassone, al Catan i al Terra Nova.

No he fet:

- Anar a la compra.

- Treballar.

- Cuinar.

- Rentar plats.

- Escombrar.