dissabte, 3 d’agost del 2013

A la turca

Istambul vist de refilada. So not Europe. Cases otomanes i cases com capses de mistos apilades. Voreres inverosímils. Dones tapades de cap a peus però maquillades i marcant, dones vestides normals. Turcs molt mascles que contesten no problem a tot t'hagin entès o no, però quan t'entenen t'agafen del braç i aconsegueixen amb gestos dir-te com has d'anar on vols anar. Avions, busos, taxis. Barcelona, Ginebra, Istambul, Antalya, Olympus. La part antiga d'Antalya, tota bufona i digne de postal, venedors que et criden constantment. Merahba. El port d'Antalya, mesquites on t'has de cobrir el cap, descalçar i vestir una faldilla llarga que trobes a l'entrada, interior buit i sensació de pau. Catifes precioses arreu, gatets prims i desconfiats. El so de les pregàries de les mesquites en caminar pels carrers. Banys turcs, on et despullen i netegen com a un bebe després d'estovar-te amb vapor calent, peeling, bany de bombolles, massatge d'oli, la pell suau com seda. Calor impressionant i sense pietat, es sobreviu posant-se a remull, buscant l'ombra, caminant poc a poc, suant, bevent molta aigua i sent de Barcelona i addicte a viatjar l'estiu per regions mediterrànies on les temperatures no coneixen els termes mitjos. Les escultures de la zona d'Antalya al museu d'Antalya, expoliades, la qüestió és no poder-les veure on haurien d'estar, almenys no cal anar fins al British Museum aquest cop. El pati de la pensió d'Antalya, esmorzar a la fresca, sopar amb música de guitarra en viu. Aparent descontrol i improvització en els serveis públics però eficàcia espectacular, només cal dir Olympus, Saban tree houses per a que et passegin una colla de turcs de bus en bus, a tu i la teva maleta que et duen amablement, fins a la porta d'on volies anar. Pins, acantilats, mar blau, paisatge mediterrani però amb un olor intens, sempre present, dolç i peculiar: figueres. Plataformes de fusta plenes de coixins i catifes on seure a terra, amb un teulat de fusta, sota els orangers, hamaques, bungalows amb aire acondicionat, soroll de cigarres. Menjar menjar menjar, fruita, tomàquet amb gust de tomàquet, peixos, carn, espècies, bo, molt bo, senzill i bo. Música turca al restaurant de davant. Un carrer de terra ple de tree houses a Olympus que duen a les ruines de la ciutat antiga, i més enllà, la platja, amb pedretes, amb ombra, amb aigües d'un blau esclatant, transparents i tranquil·les. Una dona turca cantant a la platja mentre es banyava, de felicitat. Res de topless. Ganes d'estar sola, d'anar a la meva bola, de no parlar. Demà, kayak al matí. Un altre dia, vaixellet a Kekova i la ciutat sumergida amb parada a Simena. Un vespre, Chimera i les seves flames. Un matí ben d'hora, Cirali a peu. I platja. I no fer res a les hamaques o als coixins. No pensar, no xerrar, no llegir. Respirar, ser.

dijous, 12 de juliol del 2012

Veranito, veranito

Llevo dos horas ocupada en una tarea que me remite a mi mas tierna infancia... limpiar ventanas de laminitas, esas de las cocinas de toda la vida, con sus cristalitos que se pueden rotar para ventilar el olor a sardina frita. Huelga decir que tal invento del diablo es digno de una mente masculina pervesa que disfruta llegando a casa y encontrando a su mujercita encaramada en una silla limpiando las infinitas piececitas llenas de grasa que tiene el artilugio. Como vivimos en un piso que debe estar tal cual lo construyen hace 40 años y la perspectiva de encontrar uno más contemporaneo en sus gadgets y atrezzo a un precio razonable no se me antoja immediata (por decirlo de un modo poco contundente), aprovecho el exceso de tiempo libre para la ingrata tarea de quitar la mugre de al menos dos años. En casa de mi madre en julio invariablemente tocaba limpiar a fondo la cocina y el baño (este año en rehabilitación conocí a una señora, mi compañera de ambulancia, que tras 8 meses de baja por cuestions varias, se lamentaba amargamente de no haber podido limpiar la cocina a fondo en todo este tiempo, ella que lo había tenido siempre todo como los chorros del oro, y yo respondía, si, si, es que hay que ver). Teniendo en cuenta lo poco sucios que estaban en casa de mi madre el baño y la cocina llego a la conclusión que lo que le ortogaba su carácter estival a la actividad no era el hecho de limpiar en si, sino de limpiar conmigo. Sospecho que movida por una deseo de enseñarme a ser buena ama de casa (fracaso estrepitoso), mi madre se emperraba en hacerme limpiar láminitas de cristal y aclarar bayetas y más bayetas.

diumenge, 1 de juliol del 2012

L'utopie, versió francesa

L'enyorança m'ha guanyat veient el vídeo de la cançó de sota. No el cliquis encara si'l te plaît. Si parles francès, primer cal escoltar l'entrevista del cantant, HK, que surt d'un suburbi de Lille, fills d'immigrants algerians. El paio amb tratjo amb llenguatge ultra perfecte que l'entrevista, contra els altres francesos... Amb qui et quedes? Just a sota, la cançó amb traducció magnífica a l'espanyol (No nos rendimos):

dimecres, 18 d’abril del 2012

1600 m en 45 min

He nedat una distància raonable a un ritme lent, sense esprintar, però raonable. Començo a ser una persona normal (almenys a l'aigua)!

Ja puc caminar sense crosses sense semblar un mariner borratxo, pujo escales com una campiona, baixo com una tortugueta, no puc posar el peu en qualsevol posició però quasi, i puc caminar durant 1 hora a bon ritme (però em moro després i en aixecar-me vaig coixa).

Tinc els dits creuats a veure si puc agafar l'alta després de la propera visita amb la doctora de rehabilitació, a començaments de maig, i tenir temps a que la inspectora em faci l'avaluació.

dilluns, 12 de març del 2012

L'estat de la qüestió

Guix: absent, innexistent, lluny, desaparegut.

Pell: alternant escates de pell que cauen, plecs petitons i tacte de plàstic, coloració que varia des d'un to normal a un púrpura intens passant per un delicat to de verd.

Pilositat: abundant, la meitat llarga i rinxoladíssima per les latituds corresponents i l'altra meitat cargoladeta dins de la pell (conseqüència de l'estat de manca d'hidratació d'aquesta) formant un camp de piguetes negres.

Ós del turmell: indistingible per culpa dels hematomes gegants que l'envolten.

Posició i mobilitat del peu: absurda: el peu esquerra en repòs és una prolongació de la tíbia, mentre que el peu dret forma un angle de 75 graus amb la meva tíbia. L'angle endavant i endarrera que puc moure el peu dret és de com a molt 15 graus. L'angle que puc moure el peu esquerra és d'almenys 100 graus.

Bessó: en paradero desconocido. Se l'ha intentat localitzar a la seva residència habitual darrera de la tíbia i s'ha constatat que no hi havia inquilí. El cas desconcerta els investigadors puix la zona ha estat clausurada durant 5 setmanes.

Afinitat al sòl: zero, en tocar el terra el peu dret ha fet decididament Aiiiiiiiiiiiiii!

Olor: indescriptible.

El tractament d'urgència ha estat: 1) depilació, 2) banyar-se!!!!!!!!!!!!!!!, 3) posar crema hidratant. Demà el metge de rehabilitació mirarà el peuet (espero) i dirà el què (a diferència del metge d'avui que només ha mirat radiografia però s'ha permès el luxe de dir que el puc recolzar a terra si no fa mal).