dilluns, 30 de novembre del 2009

Primera setmana a Mèxic (2 alacrans)

Afortunadament el balanç d'escorpins es manté estable en els dos exemplars que em van donar la benvinguda. Aranyes n'he vist unes quantes i gastroenteritis en duc 0 de moment, que està molt bé, tenint en compte que ja m'han fet menjar al carrer.

He après moltes paraules mexicanes: jalar (estirar), pendejo, guey, chavo, chueco (torcido), está padre (está genial), quate (amigo), aguas (cuidado) i començo a ser capaç de desxifrar les súbtils diferències entre els quinze milions de tipus de tortillas (aigua amb farina de blat de moro cuita a un comal) que tenen.

També sé agafar la ruta (que són com els peseros del DF), indicar als taxistes com arribar al meu fraccionamiento i determinar la propina adecuda pel nano que fica la meva compra en bosses i després al carro i pel paio que em crida a un taxi i em fica la compra al maletero (cost total del trajecte en taxi incloses propines: menys de 2 euros) i als cambrers.

També sé que a Mèxic hi ha molta gent molt pobre, que el centre de Cuernavaca (entenent per centre dues cuadras de diàmetre a partir de la catedral) és molt bonic i la resta cutre i pintoresc, i que Tepoztlan és un poble amb una piràmide i tejones al capdamunt d'una muntanya on he hagut de pujar.

I tinc gimnàs, tirant a cutre però gimnàs al capdavall. I una casa enorme amb piscina que comparteixo amb un profe de l'insti molt simpàtic. I al migdia estem a 28 graus i fa sempre sol. Això està deciddament molt bé.

Els mexicans pel moment em semblen simpàtics però diferents. Als restaurants els homes conviden a les nòvies, sempre. I troben que els espanyols sóm molt molt dolents (tot i que jo no tinc cap antepassat que vingués al nou món). I els hi sembla habitual passar la hepatitis A i es passen 2h30 dinant cada dia.

El proper cap de setmana sabeu on marxo? Acapulco, je je.

dimecres, 25 de novembre del 2009

De tòpic en tòpic, margaritas

Doncs després dels alacrans (=escorpins) ahir em a tocar tastar les margaritas a un hotel ultra pijo. Tinc tanta ressaca que he decidit que no en bec cap més mai (tinc una altra experiència amb el tequila força traumàtica) i no em veig amb cor d'explicar-vos res més.

dilluns, 23 de novembre del 2009

6 hores a Mèxic, 2 alacrans

L'avió a aterrat al DF a les 18h20. Ara són les 00h07, Cuernavaca, Morelos, Mèxic. Balanç d'alacranes: 2. Informació dels animalons: un viu i un mort, petits, negres. Lloc: a la meva habitació. El viu me l'han matat.

Duc més de 24 h sense dormir. Demà m'he de llevar a les 6h30. Ara hauria de dormir, i ho veig xungo.

Probabilitat de trobar-ne més en aquesta habitació (estimació realista basada en l'estat de la casa i de l'habitació i de la informació acumulada a internet sobre els hàbits dels alacrans: 1.

Cago'n en tot. Això sí, tinc una habitació de la mida del meu mini-pis de sant cugat, i piscina privada a la casa.

divendres, 13 de novembre del 2009

Cada loco con su tema

El proprietari del restaurant de camonieros on em fan dinar el dia del seminari els de l'equip se n'enfot del meu accent (massa cursi, es veu), un paio del gimnàs amb que no havia parlat mai està preocupat per quan fan l'amor els espanyols amb tanta festa, jo sóc feliç perquè tinc una llista de 41 equacions al maple que dóna (0,0,0,0), perquè ja sé fer crumbles i perquè cada cop sóc més crack ignorant francesos sonats.

divendres, 6 de novembre del 2009

Més feisbuc

Segur que si us dic que he contactat amb una amiga del cole de la que havia perdut el rastre per feisbuc em dieu que jo també, però avui és el primer cop que algú em demana un paper per feisbuc, i això ja no em sembla tant normal. Vull dir, un profe, un ultra crack del tema, em demana ahir ser amic meu al feisbuc. I jo flipo una mica perquè si que fa uns anys havíem coincidit a alguna conferència però el fet que jo el recordi es deu a que és qui és i això no és del tot simètric, para que nos vamos a engañar. Almenys sé com m'ha trobat perquè hi ha un grup al feisbuc del seu tema i hi pertanyo, i tenim feisbuc-amics en comú, així que una raó menys per trencar-me les banyes. Li dic que si, faltaria plus, i m'envia un missatge preguntant-me què tal. I jo li contesto així sense saber que posar i en particular li dic que estic fent de mates. La seva resposta: gossip, qui s'ha casat i qui ha canviat de ciutat, i em demana el paper. Múltiples utilitats del feisbuc.