dilluns, 31 de maig del 2010

Post 121: Tinc blog :-)

A l'escola la meva ineptitud per aprendre les taules de multiplicar es veia compensada per la meva memòria pels quadrats perfectes (anotació: amb 33 anys i malgrat ser matemàtica o millor dit degut al fet de ser matemàtica, no aconsegueixo a trobar la més mínima utilitat a les taules de multiplicar ni la més mínima justificació per gastar neurones en memoritzar-les, he dicho). Durant anys he calculat així: 8x6=8x8-8x2, és a dir, un quadrat perfecte-element de la taula del dos, ambdós al meu abast. Per tant he decidit que en comptes de celebrar el post número 10x10 del blog celebraré el post número 11x11 (més que res perquè pel 100 ja fa estona que se m'ha passat l'arròs).

Doncs això, que estic contenta perquè tinc blog. Sí, ja sé, si llegiu això deu ser que ja us devieu haver adonat de la seva existència, però a mi em fa gràcia adonar-me que l'experiment terapeutic que vaig fer en arribar a Rennes l'any passat quan encara no tenia ningú per xerrar, ha cuallat i s'ha convertit en una meva de diari. Així que he decidit fer-ne un altre, però de fotos. Aquí està, i també l'he linkat a la columna de l'esquerra.

diumenge, 30 de maig del 2010

Paris encore

La rue Charonne a prop de la Bastille, les galeries d'art de Saint-Germain, Steve McCurry i Robert Doisneau, la gelateria italiana Grom, Les contes de Hoffman de Offenbach, molt bonic, la piscina de Pailleron, tant impossible de nedar com a qualsevol altra piscina de França, el parc de Buttes-Chaumont, Les trois soeurs de Tchekhov a la Comédie Française, molt maco. I la pluja a Rennes.

dijous, 27 de maig del 2010

Estrès

Estrès és allò que fa que no sàpigues ni on tens el cap. Com per exemple, vas a una audició a Marsella, sis hores de tren d'anada, preparar la xerrada, indignar-te amb l'absurditat de les preguntes, qüestionar-te que hi has anat a fer, decidir anar a la piscina per relaxar-te abans de tornar a prendre el tren, estressar-te encara més a un carril de 25 metres de llarg amb 20 persones que pretenen nedar, dinar un entrepà i tornar a pujar a un tren per arribar a Rennes sis hores més tard, per descobrir que has perdut unes ulleres. No les que duus posades, és clar, perquè d'això no podria no adonar-me. I després de trucar a tot arreu, mira por donde, les tenen a la piscina. Si no nedo amb ulleres com coi he perdut les ulleres a la piscina? Doncs són a una piscina de Marsella i ara li he hagut de demanar a un paio que gairebé no conec si si us plau, porfa, plis, les pot anar a buscar i enviar-me-les per correu. Per l'audició de Rennes vaig perdre les claus de casa els meus pares durant 7 dies, van aparéixer al bolso que jo creia haber regirat almenys mitja dotzena de vegades. Que sóc un crack, vaya.

dimecres, 26 de maig del 2010

Juguem?

Jo començo un conte, a veure si algú s'anima a continuar-lo. Les regles del joc:

1. Cada tros de conte pot tenir una llargada mínima d'una frase i una llargada màxima d'una plana.

2. El conte pot tenir entre 10 i 15 parts, ambdues possibilitats incloses. És a dir, que no el podeu acabar abans de l'etapa 10 ni deixar-lo sense final a la etapa 15.

3. L'idioma no importa, mentre s'entengui.

4. S'ha de ser coherent amb tota la informació prèvia. Qualsevol altre llicència literària està admesa.

5. Si continueu un fragment i teniu blog, poseu un link al post corresponent del vostre blog dins un comentari al fragment anterior. Si contineu un fragment i no teniu blog ho podeu fer com a comentari dins del post on era el fragment anterior.

Doncs som-hi.


La pluja va fer que sortís de l'estat d'endormiscament en què es trobava. Un calfred li traversà el cos quan recordà que hi feia a aquella part del bosc de matinada. S'estirà per desentumir els músculs mentre inspeccionava ràpidament els voltants: del foc només quedaven les cendres i els seus companys es preparaven per marxar. S'enrecordà de Gebre i feu una ganyota. No podia suportar a la mestre intransigent que es prenia cada fracàs dels seus alumnes com una ofensa personal i els feia repetir cada moviment fins a l'extenuació amb el pretexte que no era prou perfecte. Tanmateix ara s'adonava que haver assistit a les seves lliçons hagués fet que el que l'esperava fos infinitament més fàcil.

dimarts, 25 de maig del 2010

What I'll miss from Rennes 3: El mar

La Bretanya té un clima apassionat i poc partidari de compromissos, posats a ploure pot fer-ho durant setmanes, passar de bon temps a una tempesta que t'arrabassa el paraigues i et mulla de cap a peus en dos minuts, o fer un sol espatarrant de sis al matí a deu de la nit. I ara és estiu, així que casi no dorms, fidel a la teva costum d'aprofitar cada raig de sol.

A quarts de set ja ets de peu, i en una estona més llesta per marxar a la platgeta i disfrutar del weekend llarg. Bikini, pantalons curts, tirantets, sandalies, quan fa quatre dies duies texans i caçadora de cuir. Trens o busos, o trens i busos, una munió d'espanyols i francesos fent exactament el mateix que tu. Els camps són verds, o grocs o liles si tenen floretes, el cel d'un blau impossible. Una horeta i escaig més tard arribes a la costa, i dius, si, aquí mateix, i camines cap al mar. I de sobte, després d'un revolt, hi ensopegues, amb el paradís. Darrera els arbrets hi ha una cala, a recer del vent gràcies a unes roques que semblen dissenyades a posta per fer bonic, amb sorra blanca i fina i alguns banyistes escampats, aigues transparents, tranquil.les i d'una altre blau impossible, que no és ben bé el del cel.

I fas el teu picnic i xerres i aconsegueixes entrar a l'aigua glaçada tot i que segons el servei de metereologia diu que està ja a 13 graus, i passeges vora el mar pel GR de la costa, que ja comences a conéixer a força d'excursions pels volts de Saint-Malo, de Dinard i de Cancale, amb els seus racons ferèstecs, i les platges plenes de barques que esperen la marea, i els seus trossets de paradís. I fas una migdiadeta per descobrir al despertar que el mar està 10 metres més a prop teu. I seus a les dunes i enfonces els dits a la sorra, i escoltes les onades petites que fan xop xop i et bressolen.

I en tornar a Rennes, encara queden prou hores de llum i calor per buscar una creperia amb terrassa, i menjar la teva galette seguida d'una crèpe i tornar passejant fins a caseta. I ha estat un cap de setmana magnífic.