A Rennes el dissabte al matí, a la place des Lices, hi ha mercat. S'omple de parades de fruita, espècies, floretes, plantes, peix i marisc, dotzenes de tipus d'ostres, pollastres a l'ast, menjar cuinat de tota mena, carnissers, mel, confitures, pans estranys, pastissos típics, tès i infusions, cafè, olives, i tot el que us pugeu imaginar que sigui comestible. Entre les parades, que ocupen els dos edificis de la plaça, que són grossos com un mercat i que usualment estan buits, i els carrerons del voltant, hi ha tot Rennes amb les seves bosses i carrets de la compra, badocs, gent que canta, balla o fa malabars, repartidors de propaganda política i japonesos amb càmera de fotos. S'hi arriba des de casa meva fent una passejadeta de bon matí, que si fa bon dia vé molt de gust. Sempre trobo a algú conegut carregat i cofoi de les compres i disposat a fer-la petar uns minuts abans de endur-se els seus tresors a casa. Hi ha uns peixos fantàstics sortits del mar (no d'una piscifactoria), escamarlans vius que em fan sentir assassina en ficar-los a la paella i ostres que ja obro com si res. I una quantitat increible de verdures que em tempten en passar-hi pel costat i que m'obliguen a aprendre unes quantes paraules cada cop i a preguntar que coi se'n fa, d'allò. I les mandarines fan olor a mandarines i l'enciam fa olor d'enciam i l'has de rentar a fons perquè si no et menges tota la terra. I els venedors i les venedores et somriuen i et prenen el pèl.
1 comentari:
ala, el meu mercat no és tant xul.lo!! i sobretot els peixos no són acabats de sortir del mar. per cert, molt molt bé com està escrit el post, m'ha agradat molt!! no se, queda molt agradabale de llegir.
Publica un comentari a l'entrada