Dativ oder Akkusativ

Classe d'alemany, tercer d'alemany a l'escola oficial. El profe és alemany, alt i ros, pinta enrotllat, amb arracada, cap als 40 anys?, sehr interessant. Trenta alumnes, la majoria de la meva edat, i força nenes d'entre 16 i 22 anys. Fijate tu que els noms de les nenes se'ls sap tots i els dels adults, pues no (enveja podrida, com podeu imaginar). Però no és aquest el punt. El cas és que no sabem parlar. Cada cop que ens fa una pregunta el paio o la paia que ha tingut la mala sort de ser interrogat s'agafa a la cadira, mirada perduda a l'infinit, i comença "ich glaube ... (merda, ara que va, ah si) dass... sie (o es er) ...(haben or sein hi vaig, hi vaig...) bin, no, ist... (merda, merda, quina preposició toca, comences a suar i a posar-te vermell) nach (t'ho xiva el del costat que està mirant els apunts, ja se sap que en moments dificils cal ser solidari) ... Hause ... (va que ja casi estàs) gehen no gegangen... (i te surt tot junt gegennogegagen, ale, acabem d'inventar el Partizip III: Infinitiv+no+Partizip II) ist! (t'acabes d'adonar que això va al final)". I ho repeteixes a velocitat supersònica per compensar IchglaubedasssienachHausegegangenist amb la cara d'orgull d'un que ha tingut un càncer d'ossos, li han tallat una cama, ha passat 6 mesos fent quimio i ara acaba de córrer els 10 kilòmetres de la cursa de bombers amb la seva pròtesi nova de trinca. Tot això en 5 minuts de patiment i amb el resultat ben poc impressionant per algú que s'ha xapat dos anys d'alemany a ratio de 5 hores per setmana (jo només un any i mig però és lamentable de totes formes) de no ser capaç ni de dir "Crec que ha marxat a casa" amb fluidesa. I no te cuento si vols dir alguna cosa així com "Vol saber quanta gent s'ha inscrit a la xerrada", "Estaria bé que algú dugues vi a la festa", "Si fa bon temps podríem anar d'excursió", o si topes amb un adjectiu per declinar o amb un trennbare verb, que té un trosset que segons com es passeja per la frase i li has de buscar un lloc un cop has decidit si és d'aquesta mena o només d'uns que s'assemblen però no, per citar només alguna de les múltiples raons per les quals el teu intent de comunicar-te en alemany pot fracassar estrespitosament. Bueno, doncs 25 dels 30 estem en aquest estat, que hi farem. Però en lloc de parlar de coses normals i d'ensenyar-nos a comunicar idees simples sobre temes més o menys d'estar per casa d'aquells en que et pots trobar a l'estranger (com preguntar on és el vestuari de la piscina, on pot ser maco anar d'excursió un dia de primaverda, què és típic en aquella època de l'any, en tu casa o en la mía...) nosaltres parlem de gramàtica. En concret, Dativ oder Akkusativ. Aquestes són les dues punyeteres paraules d'alemany que surten més a classe, i no són ni paraules de debó, són metaparaules, o sigui paraules inventades per parlar de gramàtica, tenen utilitat comunicativa zero. L'altre dia va sortir der Lohn (el salari), la va dir un cop, Dativ i Akkusativ, surten 40 cops cadascuna pel cap baix, a cada classe. I jo no sé que es pensa aquest bon home què en faré jo, del Dativ i del Akkusativ. Perquè mira que en conec de guiris, mira que he estat a països estrangers, i mai, però és que mai, he necessitat preguntar-li a algú, "Escolta, però a tu, que et posa més, el datiu o l'acusatiu?" I mai li he hagut de dir a ningú, "Buf, és que jo, és sentir un verb amb preposició que força un acusatiu, i m'emociono, és que és molt fort... sich kümmern um, s'ha de viure, de debó". Ma cazzo... qui la vol tanta gramàtica????