... imaginem que la llibertat d'expressió és la darrera etapa en la marxa victoriosa cap a la llibertat. Oblidem que, malgrat que la llibertat d'expressió constitueix una important victòria en la lluita contra les velles coercions, l'home actual es troba en una situació en què molt del que pensa i diu és exactament el que pensa i diu tothom, i que no ha assolit la capacitat de pensar de manera original-és a dir, per ell mateix-,que és la única cosa que pot donar sentit a la seva exigència que ningú s'interfereixi en l'expressió dels seus pensaments.
Com que ens hem alliberat de les velles formes obertes d'autoritat, no veiem que hem esdevingut la presa d'un nou tipus d'autoritat. Ens hem transformat en autòmats que viuen amb la il.lusió d'ésser individus amb voluntat pròpia. Aquesta il.lusió contribueix a mantenir l'individu inconscient de la seva inseguretat, però aquest és tot l'ajut que ens pot oferir la il.lusió. Bàsicament, la personalitat individual és afeblida, de tal manera que l'individu se sent impotent i extraòrdinariament insegur. Viu en un món amb el qual ha perdut l'autèntica vinculació i en qual tothom i tot ha estat transformat en instrument, en el qual ell ha esdevingut una peça de la màquina que les seves mans han bastit. Pensa, sent i vol el que creu que hom espera que cregui, senti i pensi. En aquest procés per la seva personalitat, damunt la qual cal bastir tota l'autèntica seguretat d'un individu lliure.
Fantàstic, un llibre de psicologia social dels anys 40, a l'época pre-llibres d'autoajuda, que és llegeix gairebé com una novel.la i que malhauradament és massa vigent.
Accelerator Energies
Fa 3 dies
5 comentaris:
Si que estàs transcendental!!!
I si la utopia és pensar que existeix aquesta cosa que anomenem "llibertat"?
Diem i pensem el que diu tothom perquè és així com funcionem; ens arriben diferents discursos i ens quedem amb el que ens agrada més. Fins i tot, quan pensem que som originals, estem repetint una idea que teníem oblidada al fons de la ment. El nostre discurs és fruit d'una selecció moltes vegades inconscient d'idees.
Més que crear idees originals, som miralls que barregen i deformen idees ja existents.
mmmmmmmmmmmm, si però el que tu dius és el que diu precisament l'autor del llibre, que t'arriben idees i en tries el que t'agrada i et penses que això és "pensar". I no, no t'has aturat realment a veure que sents tu, com ho veus tu, que se t'ocorre... Potser no cal que un es compliqui la vida per formar-se una opinió veritablement proòpia sobre quina és la millor marca de cereals d'esmorzar, però a mi m'esvera pensar que en les qüestions fonamentals, què vull en la meva vida, en les tries que fem, actuem igual. Sense pensar realment per nosaltres mateixos. Si, estic trascendental, què passa :-)
Però el to del text sembla que estigui dient "per culpa de la societat actual, l'individu actual no té llibertat i fa/pensa el que fa/pensa tothom".
Jo em referia a que potser no és culpa de la societat ni de "ser actuals" o no, sinó que necessàriament és així.
Aix!, aquests temes són la pera limonera :D
je je, com m'agrada discutir... te duc la contrària però de bon rotllo, eh, és que jo sóc necessàriament així ;-)
Jo crec que t'hauries de llegir el llibre... t'agradaria... i si que vé a dir que és una mica culpa de la societat, que ens fa infeliços i ens aliena i ens ofereix com a únics recursos mecanismes de distracció i evasió.. bueno, no devia voler dir això, és la meva interpretació lliure :-)
Com sempre, em costa reproduir les meves idees amb paraules pròpies, hi trigo molt. Per això un enllaç a un article d'un filòsof alemany que en va escriure fa temps: Adorno. Parla de la llibertat a la societat tot analitzant (i criticant, ja que és del filòsofs crítics de la Frankfurter Schule) la indústria cultural que influeix molt més del que ens adonem en la vida quotidiana, els pensaments i els comportaments de les persones. Va aquí:
http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/adorno_horkheimer.pdf
Publica un comentari a l'entrada