dijous, 28 d’octubre del 2010

Música

Dinar a la gespa després d'anar al gimnàs, estirar-se al sol i mirar el cel i les fulles que comencen a caure sobre el teu cap, bressolades per la brisa. I escoltar Sabina, que és la música dels dies melancòlics, perquè vé a dir, que la vida pot semblar una merda o quelcom de fantàstic, depèn de com t'ho miris.

Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga las balas,
Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.
Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.
Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.
Que no se ocupe de tí el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.
Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina.
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.


I ara el concert per violí i orquestra de Tchaikovsksy, que és fantàstic.

4 comentaris:

Kim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=JE6bnOU76Gs&feature=related

Petons

ylla ha dit...

Jo tinc debilitat per la versió de la Chavela Vargas: escolta. És la que sentia el dia que vaig escriure el post... Küsses.

ylla ha dit...

Ah, i l'altre concert, de fet el conec per culpa de la pel.li "Le concert", que és molt xula, no en sé ni un borrall de música clàssica, però això no treu que de vegades no hi hagi peces que m'agraden moltíssim, m'emocionen i no sé perquè... així que per curiositat i ganes de fer un experiment, aquest any he agafar un abonament de l'auditori. de fet, vaig començar a escoltar música clàssica per culpa de l'òpera (on també hi vaig anar per primer cop una mica per casualitat però això és una altra història) i ni tan sols em va agradar (Verdi no em diu res, molt espectacular però no connecta amb mi) fins que vaig topar amb Puccini, Tosca de fet, i amb la Sonnambula de Bellini. De cop, quan es va posar a cantar E lucevan le stelle... vaig deixar de respirar i el meu cor de bategar :-). i des d'aleshores em vaig enganxar una mica. és ximple, ja ho sé. voilà, aquesta és la història.

Jesús ha dit...

"I ara el concert per violí i orquestra de Tchaikovsksy, que és fantàstic. "

Això només ho dius perquè no has sentit el de Brahms ni el de Beethoven... :P