diumenge, 6 de desembre del 2009

Güera

A Acapulco fa molta calor, els peseros condueixen com bojos (de debó) i duuen música a un volum insoportable, el 75% de les persones que et creues et volen vendre algo i a sobre sóc "güera", que vol dir algo així com rossa, que s'ha d'entendre com no-morena-com-si-fos-india-i-a-mes-d'una-altra-classe-social. No he trobat el zócalo amb el pesero, que a mi em passa sovint a centre-amèrica i sud-amèrica, només trobo les coses en taxi o amb múltiples indicacions i dibuixets de locals. Se suposava que el bus hi passava i que és una plaça amb una catedral, i he fet el trajecte que el conté 3 vegades, així que no sé com coi el puc haver perdut. He acabat a una platjeta que és deia Caleta i que està plena de locals (és diumenge), no plena de güiris com la del costat del meu hotel. I a canvi del zócalo he dinat a un restaurant a sobre el mar, molt cuco, i ara aprofito l'aire acondicionat i la wifi de l'hotel abans d'anar a agafar el bus a caseta. He tret la càmara de fotos 5 minuts a la platja aprofitant que he vist uns polis i en comptes de ser el centre d'atenció en una radi de 50 metres he passat a ser el centre d'atenció en un radi de 150 metres. Que canto com una almeja, vaja.

Reportatge gràfic

En realitat de reportatge no en té res, perquè als llocs "xulos" no m'atreveixo a treure la càmara, així que d'Acapulco només veieu els clavadistas de la quebrada i la posta de sol a la platja de l'hotel. De fet avui m'he perdut buscant el zocalo, as usual, si no vaig en taxi em perdo sempre, i l'hauré de tornar a buscar demà abans de marxar, o sigui que igual l'àlbum d'acapulco creix. I l'altre potser també...

So, Cuernavaca i Tepoztlan i Acapulco.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Acapulco's show

Acapulco és un show. Sóc a un hotel tirant a pijet i tinc una mega habitació amb dos llits dobles i un balcó amb vistes parcials al mar. L'altra part de les vistes són uns aparells d'aire acondicionat amb un soroll infernal, i això que sóc al pis 10. L'aparell de l'habitació també fa un soroll xunguíssim que et tempta a morir-te de calor. El matí l'he passat a la piscina amb un passeig de 50 minuts per la platja en que he dit "No, gràcies" almenys 100 vegades a les següents ofertes: pulseretes, pareos, vestidets, barrets de palla, objectes de plata, massatges, olis bronzejadors, cocos, hamaques, cadires a la ombra, fotos amb una rajada pigada que duia un paio penjada d'un ham, trenetes al cap, massatges, tatuatges, passejades amb moto aquàtica, en banana o en paracaigudes (això últim ni tant sols ho he entès), menjar vari incloses coses que anàvem dins de olles gegants sobre el cap d'algú, fruita a trossets en palets i potser alguna cosa més que no recordo. El taxista d'ahir no es va adonar sol que era espanyola però avui m'ha contestat "De España?" després de dir "No, gracias". He d'aprendre a pronunciar la c en mexicà. La badia d'Acapulco devia ser la òstia quan no estava la platja plena d'hotels de 20 plantes, però ara és insuportable. La piscina de l'hotel té vistes al mar i serveix per prendre el sol tranquil.la i banyar-te sense onades. El tràfic és infernal i els garitos i discoteques d'un cutre que fa pena. Després de dinar al costat del mar aniré a passejar pel zócalo a veure que tal.

divendres, 4 de desembre del 2009

Posar l'amanida dins la sopa de crispetes

Doncs d'això se'n diu pozole, que és una sopa de crispetes i carn, i hi afegeixes ceba ratllada, rabes talladets petits, orenga, suc de llima (veure al paràgraf de sota), enciam, i como no, salseta de chile. No està malament però crec que pel que fa a sopes de crispetes m'agrada més el locro argentí. Quan vaig veure la maniobra que realitzava el meu veí (perquè els accessories els afegeixes tu) se'm va escapar: Le estás poniendo lechuga a la sopa? i tots van riure molt.

Sobre les llimes. Aquí els hi diuen llimones. Frase d'ahir d'un mexicà: sabeu que hi ha llimones que tenen olor a detergent? Perquè el detergent té olor a llimona no a llima, és clar, i per a ell una llima és una llimona. Les llimes són boníssimes.

L'escarbat del lavabo de noies del departament

és gros i negre, mida país tropical, i està cap per avall fa 3 dies i no se sap girar i continua movent les potetes com dient "Ajuda'm, ajuda'm", i al començament em feia fàstic i ara casi em fa pena. No sé com és que ningú no l'ha matat o rescatat, amb la quantitat de pas i personal de neteja que volta per aquí.

A Cuernavaca quan plou marxa la llum. I quan plou plou. Cada dia.

Em preocupa que ja em comença a agradar menjar sopeta de primer i gelatina de postre cada dia, i les tortilles, i las aguas, i posar-li chile a tot.

No entenc com pot ser que jo pagui 4000 pesos de lloguer (200 euros, que és super barato, ja ho sé), per mitja casa amb piscina, internet i dona de la neteja i els nanos que posen la compra al super en tinguin prou amb 2 pesos per client.

Ahir vaig regatejar al taxi i encara tinc sentiment de culpabilitat. He decidit que si no em proposen un preu realment exorbitant per estandars europeus no ho faig més. Resulta que em van demanar 35 pesos en comptes de 30 al mateix sitio (no m'he colat, un sitio és un lloc on s'agafen taxis oficials, que és on has d'agafar els taxis sobretot si és de nit o ets al DF) de sempre pel mateix recorregut de sempre, i no em va semblar bé. I després al taxi em moria de vergonya de pensar que havia reclamat 5 pesos (25 cèntims).

El dinar al menjador universitari costa 35 pesos (1,75 euros) la comida corrida, que és el menú. I et venen a servir i et duen sucs frescos i el menjar no està gens dolent, però pels estudiants és car.

Al jardí de casa meva i del departament hi ha uns ocellets com pardalets però vermells la mar de cucos.

Ahir al matí em va dur en cotxe a la uni un desconegut que em va parar al fraccionamiento (urbanització tancada amb seguretat privada) i em va demanar si anava a la uni. Era un estudiant de genòmiques, i com que em va veure amb motxilla va pensar que jo també i em va preguntar. I jo com eren al fraccionamiento vaig dir que si. Molt amable.

Quan coneixes a algú aquí es donen 1 petó no dos. I si són amics i es troben també s'abracen, tot el rato.

La profe de ioga del meu gimnàs és una de les més frikis que he trobat up to now. Ens fa fotre un rotllo sobre les relacions de parella i em va fer fer la vertical. I la de samba és una brasileira xunguíssima, que et diu "o que voce fa, nao, deve fazer ..." o algo semblant i posa coreogràfies que totes se saben menys tu.

(Reflexions en desordre)