dissabte, 7 d’agost del 2010

Le bonheur, Tadoussac

Doncs si, veritablement he trobat la felicitat, passatgera però no per això menys valuosa, a Tadoussac. Excursió en zodiac a veure balenes, xopa fins al moll dels ossos i gelada malgrat la roba de mariner amb què m'han disfressat, gràcies al vent i l'aigua del mar a 4 graus que atreu el menjar de les balenes. Però enormement feliç d'haver vist aquests gegants lliscant al meu costat, i tirant aigua cap al cel. El fiord de Sanguenay, des de l'aigua amb zodiac i a peu avui per 13'5 km de camí que el voreja, amb dues franceses amb qui hem rigut molt. Els avets que baixen fins a la vora de l'aigua, perquè un fiord és una vall d'origen glacial i per això les parets cauen a pic. No he observat castors ni anat en kayak, a la llista de coses pendents, junt amb la balena que ensenya la cua (però aquesta la vaig veure a Monterey). Per la nit aniré a veure ossos negres a un observatori. I he passejat per la vora del mar, i contemplat aquesta llum estranya que tenen als paissos que són al nord i que treu uns colors tant especials. I m'he embadalit en plena pau sola a la plaja, i la nit estirada a la vora del mar a mirar el cel immens i ple d'estrelles. I xerrat amb un munt de francesos i escoltat música en viu i rigut. Demà, cap a Rivière du Loup, en bus i en ferry.

divendres, 6 d’agost del 2010

Felicitat

El bus s'enfila sense presses per una carretera vorejada d'avets, prats amb floretes blanques, grogues i liles i herba, verd, tot és molt verd, i les cases són de fusta, pintades de coloraines, amb porxos i tumbones per aprofitar els mesos on la neu ha desaparegut. I tot de cop, un traversier, de la Baie de St Caterine a Tadoussac, per creuar el Fiord de Sanguenay. Aquí és el riu de St. Laurent, que és el que passa per la ciutat de Quebec, es torna mar, i al mateix temps un fiord es fica mandrós dins dels boscos. Un enrenou de corrents d'aigua dolça i salada, un camí aquàtic cap a territoris fèrtils, que ha fet de Tadoussac el punt de partida de múltiples camins i cultures i que atreu nombroses espècies de balenes. Quan el bus ha pujat al ferry he sortit i he tingut un d'aquells moments de felicitat absoluta on tot és perfecte amb el vent m'acoranava, i el sol, i el ferry que lliscava silenciós per l'aigua. I he arribat a Tadoussac, on he desmbarcat davant una casa esborrajada i teulada vermella, amb una platjeta i camins per anar a veure balenes, una taula llarguissima on sopar tots plegats, francesos per parar un carro i un company d'habitació català. And I'm happy. I demà aniré en zodiac a veure balenes, i demà passat si tot va bé seguiré un camí que voreja el fiord. I potser vaig a mirar dunes gegants o potser vaig a veure els castors. I sóc fora de la civilització i hi ha música sota de la meva finistra i tot és perfecte.

dijous, 5 d’agost del 2010

Últim dia a Quebec city

Avui he vist les cascades de Montmorency (o algo així), que fan 70 i pico metres, o sigui que uns 20 m més que les de Niagara, però no són ni de lluny tant boniques, falta aigua. He anat en bus en comptes de en bici perquè se suposava que avui de ploure tot el dia, de eso nada, ha diluviat a les 7 de la tarda per 10 minuts, mentre jo em dutxava tranquilament, així que no tinc queixes. A partir d'ara la previsió del temps penso ignorar-la. També he passejat més per la ville, i he agafat un ferry per anar a l'altra banda.

What I like and what I don't like:

- L'anglès és ultra comprensible i el francès ultra divertit, encara no li he enganxat el truc a les vocals però estoy en ello, a la que es despistin parlo amb accent quebecois, de moment és un fracàs absolut i cada cop que ho intento parlo de puta pena, però ens entenem. Gràcies a Déu que parlen un idioma que entenc, la vida és més simple.

- Els voltants de Quebec City són massa civilitzats, no sé m'ho imaginava més gran, Canadà, i amb ossos i llops i moose per tot arreu, serà que encara no he pujat prou. Però és que tampoc no pujo gaire, només fins a Tadoussac, i no sé si serà una mica salvatge.

- Menjar és caríssim, molt més que França o que New York. I no és particularment bo, almenys el menjar barato. Tenen tot de botigues molt cuques però també són caríssimes. Els hostals són baratos i xulos.

- La ciutat està plena d'artistes ambulants, és genial, vas voltant i a cada placeta tens un espectacle gratis, circ, gent que balla, músics... I tot ple de gent que passeja és clar. És com una petita europa a Nort-amèrica.

- Els quebecois estan com una puta cabra, avui són les festes de no sé què i mig Quebec anar vestit amb roba d'època. Hi ha una botiga de coses "medievals" amb un vestit que m'estaria genial...

- Jo també estic com una puta cabra, al parc de les chutes, com estava sola, m'he posat a fer flexions i abdominals, vist el fracàs per trobar una piscina. En aquests moments puc fer 40 flexions amb peus a terra (no genolls), objectiu pel final de l'estiu, 60. En abdominals 60/100.

dimecres, 4 d’agost del 2010

Quebec city under the rain

El Quebec és mono i molt francès, llevat les vocals que van totes rares, i entre el seu accent i el meu estem la mar de divertits, comunicar-se és tot un repte. La ciutat podria ser bretona, només que està a nord-america i és molt més cara que frança per menjar, però les cases són de pedra, i hi ha castells, i creperies, i floretes a les finestres, i bistros molt hexagonals, i gent orgullosa del seu idioma, i a sobre aquesta tarda s'ha ficat a ploure com si fossim a la meva ciutat d'adopció. Jo estava buscant una piscina interior per nedar, sense èxit, perquè a cada persona que preguntava em deia una cosa diferent, a canvi he descobert la part de la ciutat no turística, i he trobat un supermercat on comprar fruita, sopa, iogurt, pa alemany i xocolata negre al 85% i boníssima per cert, que m'ha alegrat l'existència. Demà espero poder anar a les chutes de Montnosequè i rentar roba, i aquesta nit el plan, vist que segueix diluviant i no vé de gust voltar, és mirar si canvio l'itinerari per la resta de viatge i aconsegueixo anar més al nord del que tenia previst. Ja us explicaré. Ah, i ja he començat a penjar fotos, són a la dreta.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Ontario

Toronto es lleig. Abans d'ahir vaig sopar amb una noia canadenca que vaig conéixer l'estiu passat i va ser divertit, però ahir estava de mudança i vaig anar a descobrir la ciutat sola. La torre més alta del món és xula i trepitjar un terra de vidre a més de 300 metres del terra té la seva gràcia, sobretot si tens vertígen. He pujat tant amunt com m'han deixat (447 metres, crec) i la vista és maca. Després he voltat pel Distillery Historic District, que és un lloc amb botiguetes i garitos de diseny i una botiga de xocolata amb el millor sorbet de xocolata negra que he menjat mai, es diu SOMA, per si mai passeu per Toronto. I després Chinatown, i el centre, i Little Italy, i la zona del llac i High Park, a estirar-me sobre la gespa i endormisquejar-me, m'hi estic acostumant. M'he quedat amb les ganes de fer-me un massatge al barri xinès, espero que al Quebec o a Montreal també n'hi hagi, sinó hauré d'esperar a New York.