dilluns, 16 d’agost del 2010

Voltar per Brooklyn

Avui ha tocat creuar el pont de Brooklyn a peu i passejar per Brooklyn Heights i Dumbo, i morir-me d'enveja dels lofts increibles amb vistes a Manhattan i les botigues branchées. Després m'he perdut per Downtown Brooklyn, que és molt menys in, i he anat de compres, i agafat un metro per voltar per Chinatown, Little Italy i el Soho. Com que plovia res de piscina i sembla que demà serà igual, així que toca shopping.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Últim dia a Canadà

Els quebecois sempre tenen el somriure als llavis, riuen com criatures i parlen raríssim. A part de la fierté per la llengua tenen poc a veure amb els francesos, no els he sentit queixar-se, si topes amb ells et somriuen, no els esvera que pronunciis raro, tutegen a la gent facilment i són infinitament més lliures i menys coincés. A les discoteques són les noies les que van a lligar i no els hi calen sopars amb espelmetes i juraments d'amor etern per anar-se'n al llit amb un paio. Montreal és una barreja estranya de vitalitat americana amb perversions culinaries i importacions varies incloses i joie de vivre europea. La ciutat és cara però suposo que es guanyen bé la vida. Hi ha parcs per parar un carro, carrerons la mar de simpàtics, escales metàliques, autopistes al bell mig de la ciutat, un barri antic, bicing, gelats, artistes de rue i terrasses al sol. Si mai torno al Canadà no em sabrà gens greu passar-hi uns quants dies. Avui he fet dos hores de bici i una hora de natació, pas mal o pas pire, que diria un quebecois. Demà estaré tancada al tren camí de New York city i malhauradament, de la fi de les vacances, que se m'han passat volant.

divendres, 13 d’agost del 2010

Montreal i la poutine

Alors, Montreal és cuco, menys artificial que Quebec, que sembla un decorat de pel.licula, una ciutat de veritat, amb una part històrica molt turística, carrers impersonals i darrera algunes cantonades carrers i barris plens de vida, terrasses, botiguetes amb xocolata temptadora, i parcs, molts parcs. Mont-Royal, un altre que se m'ha oblidat però que cau una mica a la dreta i per sobre del Village, i el jardí botànic. Demà vull fer el canal de Lachine a velo, i peut-etre l'ile de St Helene. I sobretot fa sol. I he nedat 2000 metres el primer dia a la piscina olímpica i demà hi tornaré. I no sé on són els supermercats. I he passejat amb la Constance i l'Anthony. I m'han fet menjar el menjar més fastigós de tot el món mundial, la poutine, que se suposa que és la especialitat mundial. Patates fregides (ecs ja), amb salsa de carn i formatge a trossos. Horrible i vomitiu. Mai més. Tot ensemble, no m'en penedeixo gens d'haver vingut a Montreal. Proper viatge al Quebec, Montreal dos dies, Laurentides i Mont-Tremblant, Parc du bic, Parc de la Gaspesie, Percé, Nouvelle Ecosse i Halifax, les iles de la Madeleine. Pues eso.

dimarts, 10 d’agost del 2010

És avorrit Rivière du Loup

Avui he anat a Cacouna amb un canadenc que feia el tour de l'auberge, però només era jo, i malgrat tot ho han fet. Ha estat simpàtica, he vist un marais i una montanyeta des d'on es veu el riu, però res comparable a Tadoussac. Això si, no paro de xerrar amb gent, no sé que m'ha agafat. Bueno, demà marxo a Montreal perquè aquí m'avorreixo a veure que tal per allà.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Ours, baleines, filles et autres rencontres

Des de que sóc al Quebec m'he afrancessat de nou, serà perquè no faig més que creuar francesos. A Tadoussac i a Rivière du Loup les auberges són petites, i sopes a taula amb gent de tota mena i tots els orígens, i xerres, i és una de les parts més enriquidores del viatges, les rencontres.
Els ossos no els vam veure però la guia era super maca i ens va explicar un munt de coses sobre els ossos negres que no sabia, per tant la sortida va valer la pena, i els 30 dolars els donc per ben gaspillés perquè van al refugi per recuperar cadells d'os que es queden orfes. Les balenes em van emocionar. De noies n'estic coneixent un munt i està sent mort divertit, per algú que treballava envoltada d'homes. L'última setmana ha estat una injecció d'energia, optimisme i ganes de començar una nova etapa, que és el que buscava en aquest viatge. Quan t'adones que uns dies surten millor que els altres però que si tens paciència i hi poses ganes, n'hi acaben havent d'absolutament genials per les raons més inesperades, et tornes més optimiste pel que fa a l'existència. A Rivière-du-Loup no podré veure tot el que volia (el parc du bic), perquè no tinc cotxe i no he ensopegat els bons dies per les excursions, però demà faré la randonée quand même i demà passat, un dia abans del previst, marxo a Montreal, on amb una mica de sort em trovaré algun dels dies amb un noi francès i una noia francesa que he conegut a Tadoussac. Avui he arribat amb el ferry, super lluny de l'hostal, i m'ha dut en cotxe una quebecoise super simpàtica a qui li he preguntat el camí, així, perquè sí. Crec que retiro el que vaig escriure que els canadencs no són tan simpàtics com em pensava, no és cert, són la hòstia. Això sí, si no parles francès, al Quebec jo diria que no et diverteixes gaire, perquè el turisme és francès i els quebecois tenen la mateixa passió per la seva llengua que els francesos. I ara a faire dodo.