Primera visita al Liceu, entusiame moderat pel lloc,
pas mal l'òpera de Mozart, malgrat que no sigui una de les més conegudes. De fet és més aviat un
singspiel, que vol dir que és mig teatre - mig òpera, amb molt text recitat sense orquestra. La
mise en scène prou bé, amb els dialegs complets, els decorats haguèssin guanyat amb una mica de color local pel meu gust, que al capdavall erem a Turquia, la Diana Damrau genial i els altres prou bé també per a la meva ignorància, l'edifici, no sé que dir, tant per tant perquè el no el refeien en un estil més modern?, el personal del liceu, podria ser més amable i indicar-te on anar, i el públic, doncs no vaig sentir ningú parlant de la música als entractes, amb això està tot dit. Això sí, tampoc vaig sentir cap comentari que estigui al nivell del nano que tenia darrera a la Bastille l'últim cop:
Je ne savais pas qu'ils chantaient sans micro.
1 comentari:
la diana damrau és molt bona, el liceu és petit, i si que són un xic bordes, de fet hi han barreres per entrar, i el que passa és que tú també t'estàs mal-acostumant.
Publica un comentari a l'entrada