Per Sant Jordi Electra

Segona visita al TNC, primera a la sala petita. Electra, filla d'Agamènnon que plora encara desconsolada l'assassinat del seu pare en mans de la seva mare i el seu amant malgrat tots els anys passats ... Poc importa que el seu pare hagués fet el mateix amb l'antic marit de sa mare ni que la seva germana gran fos sacrificada als Déus pel seu pare per permetre a les naus de guerra de partir cap a Troya. Electra vol venjança, tot i que afirma clamar només justícia. La seva germana petita no vol embrutar-se les mans de sang, l'energia d'Electra se'n va en plors, gemecs i estrebades de cabells, impossible doncs agafar un ganivet i reunir prou coratge per fer el que desitja. Serà el germà petit, salvat per les seves mans de la fúria de la mare la nit de la tràgica mort del pare, que posarà fi al patiment d'Electra.

Un escenari quadrat, un terra de pedra, el pati del palau del nou rei. Quatre actrius i dos actors, peus nus, amb prou feines prou vestuari per permetre al públic de saber quin personatge interpretaven en cada moment. Un bell text, prou contemporani per qüestionar-se que s'entèn per "adaptació" i com d'actuals són els clàssics. L'actriu principal va enamorar els meus acompanyants mentre jo no deixava de pensar que per a mi, aquella no era la veu d'Electra. Cert, poc que ens coneixíem, l'Electra i jo, abans d'ahir, tanmateix aquella no era la meva Electra.

A part d'això Sant Jordi es va saldar amb tres llibres i dues roses, i un sopar en una companyia molt agradable, que demostra que els francesos per ser galants obren les portes a les noies, i els catalans els hi regalen flors i històries el dia de Sant Jordi.