On són les dones?

A veure, parlem clar. Jo no vull ser feminista, no trobo que tingui res de particular ser dona, però és que francament, hi ha gent que t'ho posa difícil. Un anunci, que segur que heu vist perquè les persones normals tenen tele i si llegeixen en català tenen molts números per viure a Catalunya:

.

Pensem-hi una mica, au. Què anuncien? L'estrella Damm, el FC Barcelona, una idea de país.

D'acord. Ja em sembla lamentable que el futbol femení, i l'esport femení en general, tingui el poc impacte mediàtic que té. És cert que tampoc em sembla bé que el Messi cobri el que cobra com a conseqüència pel fanatisme que té aquest país pel futbol (per molt simpàtic que em caigui el Messi), si ens gastèssim aquests quartos en educació o cultura, otro gallo cantaría. Però si ens agrada mirar esport, perquè només retransmeten el femení en esports on la versió masculina no existeix o no té res a rascar? (El tennis és una excepció però aquí entra en joc el factor longitud de la quasi inexistent faldilleta).

Segona, colla de publicistes alienats, les donen bevem cervesa. Si anuncieu la Damm, feu el favor d'incloure'ns en el vostres objectius, encara que només sigui pel plaer d'ignorar-vos i demanar-me una Leffe.

I sobretot, si és tracta de fer país, si es tracta de vendre l'idea que la feina ben feta no té rival, algú em pot explicar perquè surten 10 tios més un equip de futbol per dues dones? Què no fem país nosaltres? No fem feina? No hem de construir res ni ser qui sóm? La nostra veu no compta?

Manda huevos. Ho sento, però per poc feminista que vulgui ser, no puc evitar estar farta de veure el món únicament en masculí. Igual només és que sóc massa susceptible.

I per canviar de to, us deixo amb una frase de l'últim llibre que he llegit de la Montserrat Roig (i les mercès als responsables que ho hagi fet), retrobament amb la literatura en català:

Ibargüengoitia estava segur que hi ha gent que no escriu perquè saben fer de la pròpia vida una obra d'art i que, aleshores, no es demanen perquè no escriuen, componen o pinten per escapar de la bogeria, la malenconia o el terror inherent a la condició humana.

Escriptora feminista per no-el.lecció, l'assaig m'ha deixat amb unes quantes preguntes obertes, com ara d'on surt la meva necessitat d'escoltar i llegir històries.