dilluns, 12 d’abril del 2010

What I'll miss from Rennes 2: Tornar a casa passejant amb la floreta

La floreta no és cap vegetal, ni es diu ni sap que li dic floreta i ni tant sols és homosexual. Quan la vaig conéixer el seu nom em semblava impronunciable i per algun motiu misteriós que no aconsegueixo recordar em feia pensar a una floreta. La floreta és la meva guineu i domesticar-la ha demanat ben bé dos anys de paciència, cafès, discussions, correus, cines, teatres i concerts, creps i passejades nocturnes. Segueix sense deixar-se acaronar, però és que les guineus són esquerpes, això ho sap tothom.

La floreta em fa escoltar jazz, m'atabala amb la seva guitarra, em deixa dur-la de tant al tant al cine i al teatre, es queixa dels seus col.legues i del món, i m'explica les seves aventures i desventures amb el gènere femení. Jo li faig escoltar òperes i llegir llibres, l'atabalo amb la meva càmara de fotos, em queixo d'una infinitat de problemes reals o imaginaris, i li explico les meves aventures i desventures amb el gènere masculí. Dinem sovint plegats, a vegades fugint dels col.legues que no saben deixar de parlar de feina, i a les 4 toca pausa-cafè per ell i pausa-berenar per mi. De tant en tant ens autoconvidem a sopar a casa de l'altre, i patim les respectives experiències culinàries (carnívores en el seu cas, vegetarianes en el meu). Riem, ens prenem el pèl i ens animem l'un a l'altre els dies bons, i ens escoltem i hi sóm, que ja és molt, els dies dolents. I sobretot tenim un ritual, de nit tornem a casa passejant tot fent petar la xerrada.

Des de Republique, que és el bell centre de Rennes, cal seguir la Vilaine, un riuet on suren tranquil.les algunes peniches (barques-casa), cap a l'oest. Quan comença a fer pujada és el moment ideal per deixar la bici, si en duus, i seguir vorejant un mur de pedra altíssim que amaga el parc de Saint-Cyr. En un no res trobes la via del tren, uns 5 metres sota els teus peus. Tombant a l'esquerra hi ha casa de la floreta, i si perseveres tot recte per la carretera de St Brieuc, passat d'edifici imposant de l'École d'Agronomie, arribes al McDo. Uns 25 metres més amunt, a un desè pis amb un balcó amb vistes al no-res més enllà de Rennes, hi ha casa meva, on em deixa la guineu per tornar al seu cau.

La floreta és amb molt el que més trobaré a faltar de Rennes.