El llac i les estrelles

Acabo de tornar de Bolivia, d'una comunitat indígena a la vora d'un llac, on de nit les estrelles brillen tant que omplen de llum l'aigua i si t'estires a mirar-les et sembla poder agafar-les amb la mà. I si t'adorms mirant-les en el silenci absolut de la nit et desperten de bon matí els ànecs negres que viuen als joncs i els peixos juganers que salten. I aleshores cal ocupar-se de la collita de quinoa o d'una de les desenes d'espècies de patates, per a que tothom pugui menjar, beure i ballar a la propera festa comunitària. I no hi ha electricitat, ni dutxes, ni lavabos, ni cap paraula que vulgui dir "jo", ni cap temps verbal pel futur llunyà. I si somies despert, els teus somnis et tornen més savi.

Ps. Se m'ha passat la por.